Ensurt bloguer!

Quin “susto”!

Aquest matí he anat a fer un cop d’ull al bloc i ai! no em serveix la pàgina! Dóna un error 509, bandwith exceeded! Ã’ndia, m’he passat de la ratlla, he tingut més conexions de les que pensava! Moro d’èxit?

No, algun graciós que ha visitat la pàgina 386 vegades ell solet! Li interessava molt algun article? Tenia un tic nerviós al dit d’apretar l’enter? Recàrrega-mania? No ho sabré mai (més, espero!). La qüestió és que ell solet m’ha rematat el que em quedava d’ample de banda pel que resta de mes (tinc un màxim contractat) i a partir d’aqui, el servidor deia que res de res.

Per sort, ja està solucionat (la gent del servidor s’han portat molt bé, val a dir-ho), però hauré d’estar atent, per si torna el justiciero de les recàrregues. Sigui com sigui, i com ja tenia ganes, canvio d’estil i poso aquest, Relaxation, una mica més lleugeret i a tò amb el de la resta de la pàgina (l’haig de traduir, però: amb l’anglès encara m’hi entenc, però l’alemany se m’escapa), i d’ara en endavant, partiré els apunts que em quedin massa llargs… A veure si així la pàgina pesa una mica menys…

La bossa del pà

Aquest matí, quan he anat a buscar el pà, la flequera m’ha dit que avui tenia una bossa per mi (jo vaig a buscar el pà sempre amb una bossa de pà de tela, de les de tota la vida), i me l’ha donat ben posadet dins d’una bossa de tela similar a la que jo portava. La bossa en qüestió és una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Terrassa (que és on visc), ADENC i CEPA, dues organitzacions ecologistes.

M’ha fet molta gràcia això de la bossa, tant, que me l’he quedada (poc ecològic, ja ho sé). Trobo molt bé que es facin campanyes d’aquest tipus, que poc a poc s’intentin canviar hàbits de consum que són producte del malacostumament, de pensar que tot es pot tirar perquè val poc. De totes maneres, no deixa de tenir la seva gràcia presentar una campanya per reduir residus tornant als costums que ja hi havia a les cases fa trenta anys, i el mateix es pot dir de molts consells ecològics. Abans, però, es feia per veure si t’estalviaves un duro tornant l’envàs de la Fanta de litre o el del sifó…

Sigui com sigui, a veure si entre campanyes d’aquest estil, recollides selectives, separacio de les brosses, residus mínims o criteris de conducció ecològica, aconseguim fer alguna cosa. I a veure, també, si, a base d’insistir-hi, el missatge va calant en tothom. Molt em temo, però, que n’hi haurà molts a qui només els calarà quan els toquin la butxaca, i aleshores tot seran protestes.

En fi, posem el granet de sorra, un parell de consells d’estar per casa:

  • Si podeu, aneu a buscar el pa amb la bossa del pà, i reuseu-la cada día.
  • Compreu la fruita a la fruiteria, la carn a carnisseria, etc? Aneu amb el cistell. Estalvieu les bosses de plàstic (després sempre te’n sobren)
  • Beveu llet? Doncs millor l’ampolla de plàstic que no el tetra-brik. Costa menys de reciclar (energia) i els residus també son menors i més fàcilment separables.
  • D’allò de plàstics, vidre, paper, cartró, la fracció orgànica i les deixalles, no cal comentar res, oi?

Internet als mitjans de comunicació

En Mor parla d’un article d’opinió sobre Internet aparegut a “La Vanguàrdia”, article que no deixa gaire ben parada la originalitat o la creació a la xarxa, a més d’altres punts tampoc no gaire positius. Mor parla de desinformació o desconeixement, i en Pere parla directament de tecnofobia.

Sigui quin sigui el motiu o la intenció, per ser un article d’opinió fa unes asseveracions molt rotundes, sembla més que expliqui una noticia que no pas que expressi una postura.
L’autora parla d’una característica d’internet com de la “casi total ausencia de control”, i dóna a entendre que això és un problema, doncs no hi ha filtres de la informació.
Greu error, aquest. Primer perquè si que hi ha filtres (xarxes de confiança, fòrums on debatre, eines de cerca), només que te’ls has de fabricar tú mateix, no te’ls donen fets, i segon, perquè aquests mateixos filtres que et fabriques a la xarxa també et poden servir fora d’aquest entorn: O potser no sabem quan llegim un diari quina tendència té, quina cadena de televisió o ràdio estem veient o escoltant o quina revista comprem? Potser és que aleshores ens empassem tot el que diuen? No contrastem? Molts si que ho fem, i és una pràctica molt sana per l’intel.lecte, de ben segur.
I en quant a que els continguts d’internet són de prestat, és que potser els dels mitjans de comunicació “tradicionals” no ho són, moltes vegades? Agències de noticies, informacions no confirmades, errors en les estimacions, comentaris dels propis redactors o presentadors al mig d’una noticia… Què li va passar, al NY Times, amb el redactor que s’inventava continguts de la guerra d’Irak? Informació contrastada, diem?

Continua la lectura de Internet als mitjans de comunicació

Empenyent la Societat de la Informació

Sembla que el govern assumeix que Espanya està molt endarrerida en quant a tecnologies de la Informació, i que hi vol posar remei. Un informe fet pel CATSI demana més implicació de l’executiu per resoldre aquest retard, que no pot portar més problemes de cara al futur, i marca dues línies a seguir: financiació i administració electrònica.

Fins aqui ho trobo coherent. D’una banda, perquè no tinc clar que el govern pugui fer gaires coses més que invertir diners de diferents maneres (incentius fiscals, financiacions) i de l’altra, perquè ha de predicar amb l’exemple i ofereir continguts i serveis de qualitat. Apropar-nos a serveis com el de l’Agència Tributària, i allunyar-nos de castells a l’aire com l’inicial administracion.es o el todos.es, que no explicaven res i semblaven més un tapar forats de cara a la clientela. I si s volen acabar de fer les coses ben fetes, que apostin pel software lliure, per projeces que incideixin en el petit teixit tecnològic local, que deixin beneficis econòmics, tecnològics, educatius i empresarials al propi país. D’aquesta manera invertiran inteligentment els cèntims. Com a bon exemple d’això ens podem trobar la comunitat d’Extremadura amb la seva distribució Linex. Podíen haver fet un super-contracte amb una megacorp, però van decidir invertir aquests diners d’una altra manera més inteligent, obtenint a canvi un producte controlat per ells, fet a mida per a ells, per gent del país, i, de rebot, una bona i merescuda fama. Qui hagués dit, fa uns anys, que Extremadura serviria d’exemple d’aplicacions informàtiques?

Si el propi govern no entén això, i pensa que és només qüestió de facilitar la compra d’ordinadors i signar quatre grans contractes per fer dos superportals que no donen serveis reals a la població, per posar uns exemples, no farem gaire cosa.

Esperem que aquest nou plà (Compromiso Ingenio 2010) no es quedi en no-res, com el tan cacarejat Plan Info XXI de l’anterior govern. Es una oportunitat per no perdre el tren.

Això, és clar, és la part que li toca a l’Administració. Després ja veurem si aquest plà, a més dels objectius de cara a l’Administració Digital, serveix per no ja financiar la societat de la informació, si no per aconseguir arrossegar el conjunt de la societat cap aquestes noves tecnologies. Però això també ho ha de comprendre la societat, tant els particulars com les empreses.

e-books: revolució mediàtica?

Gairebé tothom a sentit a dir que un dia els ordinadors substituiran els llibres, que tot es podrà trobar a la xarxa i que no caldrà més paper imprès. Cada cert temps surt una noticia per l’estil als mitjans de comunicació, parlant de la revolució mediàtica, similar a la invenció de la impremta, que s’aproxima. I poc després, aquesta notícia es dilueix en el no-res, en el silencia, com si ningú hagués dit res.

Avui, via fil rss, llegeixo una cosa similar. Com que és un tema que m’interesa, hi faig un cop d’ull. Comenta el que ja he dit abans, però ara ho han modernitzat i també hi fiquen la xarxa, els portàtils, els pocket PC o les Palm, per que es vegi que a qualsevol dispositiu es pot llegir un llibre. Si, tècnicament es pot fer, però no és gaire cómode.

El que més gràcia fa, però, és com et venen el producte: diu que n’hi ha alguns que permeten ajustar el tamany de la tipografia, subratllar frases, fer anotacions o marcar la última pàgina llegida… Uf! Això si que no sabria com fer-ho en un llibre de paper, dels de tota la vida. I això ho venen com avantatges frente al llibre tradicional! DespÅ•es de llegir això, queda clar que qui l’ha redactat havia de ser algú del departament de publicitat d’alguna companyia que es dedica a aquestes feines i productes. L’altra opció és pensar que el periodista creu que som tontos.
Continua la lectura de e-books: revolució mediàtica?