Quatre gotes

A vegades, un no sap si és millor fixar-se en les coses i preocupar-se, o viure ignorant o sense fer-ne cas.

Cito unes quantes noticies aparegudes només en dos dies, en aquest cas al diari “El País”. Les ordeno per dia i pàgina:

  • El 19,4% del agua se pierde en fugas de la red de distribución. Cataluña, Murcia y Valencia, entre las comunidades con más porcentaje de pérdidas.
    (El País, dijous 16 de juny, pàg. 33.)
    Catalunya perd un 25,3%, València un 26,3% i Múrcia un 30 %.
  • Medio Ambiente lanza una campaña de publicidad para ahorrar agua.
    (El País, dijous 16 de juny, pàg. 35.)
    Primera campanya publicitaria en 10 anys, per estalviar fins un 20% d’aigua.
  • El desierto avanza sobre el planeta. La ONU calcula que la desertificación forzará a 135 millones de personas a abandonar su hogar.
    (El País, 17 de juny, pàg. 40.)
    Esmenta com a causes d’aquesta desertificació l’extensió dels cultius a terres no adeqüades, la agricultura industrial (amb vistes a la exportació), i l’aplicació de sistemes de regadiu a gran escala, entre d’altres.
  • La degradación del suelo afecta al 31% del territorio español. España sigue sin aprobar el plan nacional al que se comprometió con la ONU en 1996.
    (El País, 17 de juny, pàg. 42.)
    Tarragona té un risc de desertificació del 98,28 %, Lleida del 37,15%, i Barcelona del 35,38%. València i Múrcia tenen un risc d’entre el 90 i el 100%.

Anem bé, doncs.
Continua la lectura de Quatre gotes

Emmagatzemant l’era digital

Llegeixo els articles de l’Anna, en Jmones i en Mor sobre el futur de l’era digital o, més ben dit, sobre el futur de la informació generada a l’era digital.

Estic d’acord amb algunes de les coses que es comenten:

  • L’usar estandars d’emmagatzematge per facilitar la lectura posterior i continuada quan hagin desaparegut (o evolucionat) els programes amb els que es varen generar documents
  • El deixar fitxers de text explicant la informació emmagatzemada, ja siguin estructures de directoris (fitxers) o les estructures de cada tipus de fitxer (descripció del format del fitxer)
  • El canviar o renovar, mentre no hi hagi un mitjà més perdurable, la informació de suport físic, assegurant així la seva perllongació en el futur.

És clar també que a la nostra época s’està produint un volum d’informació impressionant, i que no tota aquesta informació és de qualitat ni val la pena emmagatzemar-la. Tot i així, hi ha molta gent que produeix informació i, per aquest simple fet, es produeix molta informació de qualitat (tot i que la relació no és proporcional, ja ho sabem.)

Com fem doncs per guardar la informació? En jmones proposava, entre d’altres, els punts que abans he citat, i en mor diu que encara n’estem aprenent.

No dubto que tard o d’hora es trobarà un suport físic per emmagatzemar informació durant molt més temps que amb els actuals, amb escales de temps que ens poden arribar a sembla eternes, però tot i així em fa l’efecte que queda una petita escletxa, una baula dèbil a la cadena.

Continua la lectura de Emmagatzemant l’era digital

Les històries naturals

Avui m’he fet amb un exemplar de “Les històries naturals”, d’en Perucho. La veritat és que li tenia ganes, però se’m va escapar el dia que el donaven amb El Periódico, problemes de fer més d’una col.lecció d’aquests de diaris alhora (i és que la de còmics d’El País no està gens malament).

Tornant al tema, m’he fet, com deia, amb aquest llibre, i tant bon punt com acabi el que tinc ara entre mans, l’ataco. A la contraportada diu:

Esplèndida combinació de novel·la d’aventures, novel·la gòtica i novel·la històrica, amb una sàvia amalgama d’erudició i d’invenció conerteix la Catalunya de la primera meitat del segle XIX en matèria literària amb la introducció d’elements fantàstics.

Ium! A per ella!

Si és com els irrepetibles “Contes de l’Alhambra”, de Washington Irving, o com el “Manuscrito encontrado en Zaragoza”, de Jan Potoki, será un euro fantàsticament (ups!) ben invertit.

Anem ben arreglats

Alguns dels taxidermistes que van signar l’altre dia un manifest per la creació d’un nou polític per combatre l’onada catalanista que hi ha avui en día a la política de casa nostra (inclos el PPC) sembla que van donant cada vegada més pistes del seu ideari. Si el manifest en si ja pot semblar una mica fora de lloc, el comentari d’en Boadella sobre els tancs l’ha acabat d’arreglar. Això si que es pot qualificar de “retro-future”, com diría en Joan Spin, de Catalunya Ràdio.

Ara bé, si el que volen aquesta gent és que tinguem una cultura i un país de parc temàtic, o una utilització casolana de tot allò que és nostre (ja n’hem tingut 40 anys, però sembla que ara n’hi ha massa), doncs no cal que es preocupin gaire. Entre les ínfules neomanifestacionístiques del PP espanyol, i el permís que ens dóna Europa per usar el català, anem ben servits. D’aquí quatre dies, tots a fer “balls regionals” i tipismes culturals pels turistes.

L’evolució de l’spam

No hi ha dubte que l’spam evoluciona:

  • De bon principi, varen ser (i segueixen sent) les propagandes, avisos, solicituds, i vint-mil coses més que et deixen a la bústia de casa. Aquesta primera versió té una subespècie que són les enganxines dels serrallers a les portes dels garatges o dels comerços.
  • Després va arribar la versió electrònica, la eclosió dels missatges per vendre’t fantàstiques medicines, fer-te guanyar cèntims fàcilment d’un petroler ugandès, o per allargar-te la titola si no estàs satisfet.
  • Un pas més enllà. Si tens un weblog, comences a rebre trackbacks de casinos on-line, més llistats de medicines i coses per l’estil. Suma i segueix. Aquesta és una adaptació tecnològica de l’anterior.
  • I ara són les trucades telefòniques. Et trobes a casa una trucada que et diu que si pots guanyar quinze mil euros, o una televisió de pantalla plana, o una càmera digital. T’avisen que la trucada és gratuita (la seva, és clar), i et deixen un moment per que agafis paper i llapis per prendre nota d’on has de trucar. Acte seguit, s’acaba la trucada. El contestador de la companyia telefònica et diu que si vols contestar pitjis asterisc, que si vols esborrar-lo el 2, etc.. Quans no picaran, pitjant l’asterisc? I està clar que la trucada és, sense que te n’adonis, a un número d’aquells que et costen quinze euros el minut…

Que serà després? Com s’adaptaran els spammers a la telefonia mòbil? I als serveis tipus GPRS? Qualsevol dia d’aquests ens trobem spam al GPS del cotxe (qui en tingui, és clar).

A tot això, na Mercè Molist comenta avui al CiberPaís que Espanya participa en una campanya a nivell mundial per detectar ordinadors zombies (aquells que, sense saber-ho, envien spam o bombardejen d’altres sistemes, per exemple). A veure si serveix perque baixi, encara que sigui una mica, el volum de spam. Ara, campanya per campanya, si volen evitar l’spam, els virus, els trojans i tota la patuleia de software maliciós que ronda per aquestes xarxes de Déu, el que haurien de fer és una bona campanya per usar software lliure. Aleshores si que baixaria el volum d’atacs… no?