Llibres de viatges

A punt d’agafar vacances, qui més qui menys pensa en sortir o fer un viatge, conèixer d’altres terres i altra gent, tot i que no sempre ho podem fer.
Viatjar, tant geogràfica com temporalment, ho podem fer també sense moure’ns de la cadira, amb un bon llibre a les mans. Aqui van unes quantes referències, per si voleu provar-ho. Totes aquestes tenen en comú que no només relaten un viatge o descriuen unes terres, també parlen de la gent que hi viu i dels fets, descriuen canvis i mostren opinions i sentiments dels autors, no són (per sort) simples guies de viatge:

  • “Corazón de Ulises”, Javier Reverte. Aguilar, 1999. Un viatge per alguns dels territoris del que fou el món clàssic grec (Grècia, Turquia, Egipte). Un bell contrast entre el que fou i el que és, entre el que queda i allò que ha marxat, una mirada enrera a la Grècia clàssica i una descripció de les persones que hi viuen actualment, de les converses que manté Reverte. Potser també un viatge al que ha deixat en tots nosaltres aquella cultura.
  • “Desde el Monte Santo. Viaje a la sombra de Bizancio”, William Dalrymple. Altaïr, 2002. L’autor segueix les passes del viatge de dos monjos bizantins a l’any 587, a través de tot el territori de l’antic imperi bizantí. Sorprèn veure el que queda de tot allò, descobrir un mosaic cultural molt més ample del que acostumem a veure, i sorprèn també comprovar com moltes tragèdies que sonen llunyanes no ho són tant, ni estan tan acabades com sembla.
  • “El tiempo de los regalos. A pie hacia Constantinopla”, Patrick Leigh Fermor. Península, 2001. El relat del viatge a peu que l’autor va fer el 1933, seguint el curs del Rin i el Danubi, des d’Holanda fins a Constantinoble (Istanbul). Preciós, detallista en les seves descripcions i romàntic en les imatges que pinta, erudit amb les notes històriques i enamorat del viatge que va fer, l’autor retrata una Europa que ja no és com la coneixem ara, un continent i uns països que tenen el mateix nom que els actuals, però que semblen estar molt més lluny del que realment ho estan en el temps. El llibre, a més, està escrit des del record, i, per tant, encara es fa més present la sensació de pèrdua d’un món que ja no tornarà. (Aquesta és la primera part d’una trilogia que comprèn tot el viatge).

Les referències són les dels llibres que he llegit, però em fa l’efecte que hi ha altres edicions dels mateixos títols.

Buscant pageRank a qualsevol preu

A casa portem uns dies de navegació intensa per la xarxa buscant informació per les vacances. És un tipus d’informació que no acostumo a buscar, i per tant, estic anant a moltes pàgines per on no acostumo a passar.

Si bé de bon principi un hi posa voluntat, en passar una estona acaba cansat, però no per no trobar la informació o les dades que cerca, sino per la constant promesa d’informació que mai no trobes, per la poca qualitat de la informació o per la repetitivitat de les mateixes dades. Saltes de pàgina en pàgina i per tot arreu et donen les mateixes quatre dades i dues fotos, emmarcades amb un color o amb un altre. Per això calen tantes pàgines, tant auto-bombo de portal d’això o d’allò?

I si això ja cansa, el no va més ja és quan et trobes que vas a parar a una pàgina que no sembla tenir res a veure amb el que busques. T’hi fixes una mica més, i veus que la pàgina té un extrany espai en blanc al final. Passes el cursor per sobre, seleccionat, i voilà! Ja tenim un dels trucs més rastrers, bruts, i penalitzats pels buscadors per aconseguir visites: posar text amb el mateix color que el fons, de manera que no sigui visible.

La mostra:

<font color=”#FFFFFF”><a href=”casas rurales Casa Ballabriga”><img border=”0″ width=”1″ height=”1″ src=”casas rurales” alt=”casas rurales Casa Ballabriga”/></a>Casas rurales casa rural turismo rural Casa Ballabriga en Buera provincia de Huesca</font>

La pàgina on he trobat aquesta perla es www.ocioteca.com (com comprendreu, passo d’enllaçar-la, no sigui que rebin ni que sigui de rebot alguna visita procedent d’aqui).

Quina llàstima que no hi hagi manera d’influir negativament al pagerank, quan un troba coses d’aquestes.