Gaza: esperant el futur

Una vegada retirada tota la població civil dels assentaments israelians a la franja de Gaza, i pràcticament desmantellats aquests, una de les qüestions que quedaven pendents era què fer amb les sinagogues.

Si la retirada de Gaza ja havia perjudicat políticament Sharon, la decisió de l’exèrcit de tirar-les a terra podia suposar-li el toc de gràcia envers un país amb una comunitat religiosa poĺíticament molt forta. Finalment, però, el Tribunal Suprem no va permetre aquest enderroc i es van buidar completament de símbols religiosos, deixant només edificis. D’aquesta manera, es podria salvar una mica la cara, en no deixar enrera cap espai religiós que pogués ser profanat. Com a mínim, políticament parlant.

No han passat unes hores de la retirada de l’exèrcit, que els palestins de la franja han entrat als antics assentaments i han acabat cremant alguns d’aquests edificis, sense que l’Autoritat Palestina hagi pogut impedir-ho. I és que, per molt que els haguéssin buidat de menorahs i d’estrelles de David, els edificis s’havien construit per ser sinagogues. Els mateixos edificis eren símbols religiosos.

No sé si Sharon ho tindria pensat, però en aquests cassos poques coses solen deixar-se a l’atzar, em penso. Si és així, la jugada li ha sortit rodona: Ell s’ha retirat de Gaza, finalitzant una ocupació militar de 38 anys que ja no tenia el suport de gran part de la comunitat internacional, i pren doncs la iniciativa en els gestos de cara a l’exterior, i de cara a l’interior, ha retirat els símbols religiosos per tal que no siguin profanats. Corresponia a la Autoritat Palestina controlar la situació, i que no hi haguéssin problemes i no ha estat capaç de fer-ho.

Missatge implícit: Israel fa el sacrifici, cedeix territori i es replega, i l’Autoritat Palestina no té la capacitat de controlar ni a la seva gent ni a les organitzacions que hi ha al territori.

Això pot proporcionar nous arguments a Israel? Segurament Sharon ho farà servir no per fer atacs militars dintre de la franja, sino per carregar-se de raó respecte al mur de “seguretat” i sobre la inviabilitat de la descolonització de Cisjordània, sabent a més que la distribució en el territori de les colònies i la proporció numèrica li és més favorable en aquesta zona.

D’altra banda,

  • Serà capaç l’Autoritat Palestina de millorar les condicions de vida dels habitants de la franja, de potenciar mínimament l’economía de la zona i donar-los una mica d’esperança de futur?
  • Si és així, seràn els palestins (i no només l’Autoritat Palestina) capaços d’arraconar els radicals?
  • Tot i tenir ara un territori no fragmentat, serà possible una millora tenint en compte els controls i les mesures al voltant del perímetre?
  • O senzillament s’han simplificat les tasques de control per part del Tsahal, estalviant-li les despeses i els maldecaps d’haver de protegir una poblacio minúscula i dispersa en un territori hostil?

Molts dubtes per un territori tan minúscul i tan carregat de problemes i raons com aquest.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.