Cotxes, mecànics i software lliure

Moltes vegades es confón el fet d’instal.lar software lliure amb un cost zero d’instal.lació del mateix. Després, quan es veu que això no ha de ser així, que potser hi haurà d’haver una inversió en formació o bé en la instal.lació i el manteniment del sistema, les cares canvien: Quin avantatge té instal.lar software lliure si al cap i a la fi també haig de pagar?

Suposant un equip d’oficina normalet (sistema operatiu més suite ofimàtica, per exemple) els avantatges no són només de la inversió inicial (cost elevat versus cost zero o cost molt reduit), sino de compatibilitat entre diferents eines, llibertat d’elecció, possibilitat de millora del software, adaptació del mateix, apart del que suposa, conceptualment parlant, el fet de poder disposar i modificar un mateix de les eines amb les que accedeix i gestiona la informació pròpia.

Però tot i així s’ha de pagar. I és que potser amb software privatiu no es paga? No es fan cursos de formació, externalitzacions de manteniment, projectes clau-en-mà? Quina diferència hi ha?

Imaginem que necessitem un cotxe. Tenim dos possibilitats d’aconseguir-ne un:

  • Anem a una tenda on ens venen un cotxe ja fet, acabadet, i pel qual hem de pagar tots els extres que hi posem. A més, aquest cotxe només s’alimenta a les benzineres de la pròpia companyia que el fabrica. Això sí, sortim de la tenda amb el cotxe en marxa.
  • Anem a un lloc on podem aconseguir les peces de franc. Tenim diverses possibilitats:
  • Si som manetes i ens agrada la mecànica, podem muntar-nos-el nosaltresamb tots els extres que volguem posar-hi. La única inversió és la del nostre temps.
  • Si no som manetes, o no tenim temps, contractem un mecànic perquè ens el monti amb els extres que li diem. La inversió feta ara és la factura del mecànic. Les peces, però, segueixen estant allà, així que el dia de demà hi podem afegir més extres, i, a sobre, hem pogut controlar tot el procés de muntatge i aprendre’n.
  • Aquest cotxe ens l’hem fet al nostre gust i pot repostar a qualsevol benzinera.

En el primer cas, el cost inicial ha estat molt més elevat que en els altres dos (mà d’obra, materials, instal.lació del extres… buf!). A més, sempre que volguem afegir-hi alguna cosa, o canviar la tapisseria dels seients, per exemple, haurem d’anar al fabricant i comprar-li les peces a ell o bé que ens ho faci ell directament, si és que es pot fer (o bé vol fer-ho). I ningú no ens assegura que no tregui un nou model de cotxe amb seients nous, i per tant les fundes dels nous ja no aniràn bé pel nostre model vell (per exemple), o que deixi de donar suport al model vell…

En el segon cas, com que les peces estan sempre disponibles, podrem afegir o canviar el que nosaltres volguem, i fins i tot podem millorar nosaltres mateixos el nostre cotxe (o fer que un mecànic ens faci una peca nova a mida)

Segurament, si les coses fossin així, la gran majora de la gent es decantaria per la segona opció. Perquè pagar més per un cotxe estàndar i totalment immodificable quan en puc tenir un altre de totalment personalitzat i modificable i molt més econòmic? Perquè pagar per un software privatiu que es tanca en ell mateix, quan en podem tenir un altre d’igual (o més) qualitat i que a sobre el podem controlar?

Nota: Aquest apunt ha sortit a partir d’una conversa amb un company de feina. Després, en redactar-lo, m’he adonat que s’assembla a la paràbola que fa en Neal Stephenson a “Al principi fou la línia de comandament”, al capítol 2, Descapotables, tancs i batmòvils.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.