Administració de codi obert

L’Arnau comenta un tema interessant, el de l’ús del software a l’Administració Pública i com aquest pot fer que els ciutadans tinguin més control sobre les seves dades (dades gestionades per l’Administració però que ens pertanyen a cada un de nosaltres).

Moltes vegades quan parlem d’usar software lliure a l’Administració pensem en màquines amb Linux, servidors Apache, Open Offices i coses per l’estil, és a dir, el que un posaria a una oficina normal i corrent. I és un començament, un bon començament, però caldria anar més enllà.

L’Administració gestiona uns volums de dades molt grans, mou molta informació, i executa alhora molts i molt diferents processos que es gestionen mitjançant programes específics. Aquests programes acostumen a ser o bé desenvolupats pels propis serveis informàtics de cada Administració o bé per empreses de software que tenen programes més o menys generals que s’han d’adaptar a cada cas. I, tot i que cada Administració té les seves particularitats, dins del seu àmbit (local, autonòmic, estatal) cadascuna d’elles fa coses molt similars: tots els ajuntaments han de gestionar tributs, atorgar llicències, tramitar informes, fer decrets… variarà la forma i el color, els passos d’una banda a una altra, però els conceptes són gairebé els mateixos. I tots aquests tràmits iguals en concepte però diferents en forma s’implementen en cada cas partint gairebé de zero o bé adaptant programes que s’han comprat prèviament.

No seria un gran avantatge disposar d’un repositori de codi útil per a les administracions, generat per elles mateixes, obert a tothom, on hom anés incorporant les diferents millores que s’anéssin fent (nous processos, adaptacions a lleis…) Si cada Administració es gestiona les dades de forma diferent, no es pot generar un software que sigui la capa intermitja, que s’entengui amb diferents bases de dades per sota i que permeti definir diferents tràmits, documents, plantilles, processos i informes per l’altra banda?

No permetria aquest sistema no només un control per part de la ciutadania dels processos (quina informació es fa servir en cada tràmit) sino un estalvi global en recursos que actualment repeteixen el mateix codi en petites variants a molts llocs? Això faria que a més s’incrementés la productivitat i la qualitat de les solucions generades per a cada problema, derivant molts recursos ara destinats a desenvolupaments comuns a solucions específiques de cada lloc…

Però qui comença? Qui és el primer que posa a treballar la seva gent en un projecte que no només solucioni els problemes immediats que hi ha sino que estigui pensat per poder ser exportable? Uns no tindran temps, i d’altres potser no tindran ganes.

Topem amb la realitat de les solucions que cal donar ja i també amb la mentalitat dels regnes de taifes, en no saber pensar en xarxa, apliquem les mateixes solucions a problemes del món físic al món digital: cal una brigada d’obres a cada ajuntament perquè a cada ciutat cal fer millores, els carrers no són transportables, però no cal repetir el mateix programa, implementar els mateixos processos a cada ajuntament, només cal adaptar un codi prou flexible, un codi a més de font oberta que permeti veure amb quines dades treballa l’administració.

Segur que això faria més que no pas unes quantes campanyes millonàries per omplir-se la boca parlant de software lliure, o de estudis costossísims sobre la viabilitat d’adaptar o no solucions de software lliure a l’administració que després acaban oblidats en un calaix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.