Vull un món NG

M’agrada National Geographic. Fa temps que la llegeixo, i m’agrada que m’ensenyi coses noves, que em transporti a llocs llunyans en el temps o la distància, o que em mostri parts de la història que no se, noves visions de la natura o del nostre planeta.

Això, però, també ho puc trobar als documentals de La 2 o al Canal 33, o a revistes d’història. Què té aquesta d’especial? Potser la seva visió encara oberta, d’explorador, de veure que encara queden coses per descobrir, fronteres per explorar, coneixements per aprendre, que hi ha d’altres visions del món a més de la nostra… No sé com expressar-ho, potser és un bri d’esperança en el nostre futur, el saber que els problemes es poden superar si realment hi ha voluntat per fer-ho. Potser és també aquesta visió tant diferent de la que presenten dia a dia les noticies, els diaris. Potser és el color de la revista, els seus textos, enfront del blanc i negre i les notícies dels diaris.

Existeix, aquest món que ens presenta la revista? Els paradisos, els projectes, la gent, els coneixements, la història, les relacions? Jo crec que si, tot i que costa trobar-lo. I si no existís, l’hauríem de crear.

Sigui com sigui, jo vull un món NG. El prefereixo al dels diaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.