La Guerra Civil de Pí­o Moa

El meu sogre m’ha ensenyat un llibre que li han regalat:

1936: El asalto final a la República, de Pío Moa

És un llibre sobre la guerra civil, del desembre de l’any passat. L’autor em sona, però no sé de què. A la contraportada diu que és col.laborador de Libertad Digital i de La Razón.

El fullejo una mica, miro el títol dels capítols, alguns paràgrafs, algunes fotografíes que porta… De sobte em trobo em el capitol XIV: Ayer y hoy. Y a la pàgina 188:

En dos palabras, asistimos a la reedición de la vieja alianza entre los izquierdistas, los separatismos y el terrorismo. Si de algo sirve el conocimiento de la historia, debe hacérsenos evidente que nos hallamos de nuevo ante un peligro muy serio. ¿Se trata de un peligro inminente? A mi juicio todavía no, y ello hace posible una reacción enérgica y no traumática frente a él.

A les pàgines anteriors, per no defraudar l’audiència, ha esmentat el PNV i ETA (pag. 187), la marea negra del Prestige y la guerra del Golf com arguments per a la propaganda esquerranosa i separatista per enderrocar el govern d’Aznar (pag. 186) i els atemptats de Madrid al 2004 que canvien la política interna i externa espanyola (pag, 187 de nou).

I tot això en tres pàgines. I en un llibre d’història, pretesament imparcial i objectiu.

Al següent capítol, Principales Personajes, hi ha les biografies d’alguns dels protagonistes dels fets, curiosament dividida entre esquerres i dretes. Algun extracte més:

COMPANYS, Lluís. Líder de la Esquerra Republicana, un partido nacionalista próximo al separatismo. […]Durante la guerra rebasó por completo la autonomía, llegando hasta muy cerca de la secesión, y cuando el Gobierno de Valencia la obligó a volverse atrás, mantuvo contactgos bajo cuerda con gobiernos extranjeros con vistas a traicionar a sus aliados. Al terminar la guerra huyó a Francia, pero fue entregado a los vencedores por las autoridades alemanas de ocupación. Juzgado y condenado a muerte, fue ejecutado en Barcelona. Tenía 58 años.

[….]

FRANCO, Francisco. No dirigió la conspiración militar de aquellos meses, y vacilaba en intentar el golpe por no creerlo bien organizado y esperar hasta el final un giro en la politica del gobierno.[…] Puede decirse que fue el último en sublevarse contra la Republica, habiéndolo hecho antes los anarquistas, el general Sanjurjo, los socialistas, los comunistas y los mismos republicanos al perder las elecciones de 1933. Al fracasar el golpe de Mola consiguió enderezar la situación para los suyos por medio del primer puente aéreo de la historia. Nombrado Jefe del Estado y del Gobierno, estableció una dictadura, muy rígida al principio, que se fue liberalizando con el tiempo. Murió en el poder en 1975, con 82 años.

La resta van per un estil. Fullejant-lo, em quedo amb la impressió de que les esquerres eren uns senyors molt dolents que només que volien trencar el país i satisfer el seus interessos i que la dreta va fer només allò que podia fer per salvar-lo… On he sentit jo aquesta cantarella?

Em pregunto a vegades d’on surten certes idees, quines son les fonts d’alguns personatges d’avui en dia o quina història han llegit. Començo a fer-me’n una idea.

Jo, veient aquests estudis i aquestes noves teories que comencen a ser acceptades (?), segueixo preferint, i no cal que ningú em disculpi, els llibres sobre la Guerra Civil i la República de Gabriel Jackson, d’en Ian Gibson o d’Anthony Beevor.

I m’és ben igual si em titllen d’esquerranós, però hi ha llocs per on no passo.

PS: Per si algú está interessat, una mica més d’informació:

2 thoughts on “La Guerra Civil de Pí­o Moa”

  1. És una visió maniqueista del conflicte, apropiada no per a l’estudi històric dels fets, sino per a la justificació a posteriori dels mateixos.

    I el pitjor és que encara s’autoqualifiquen d’estudi objectiu, de tesis rupturistes i d’extens treball de documentació.

    Jo ho qualificaria d’assaig subjectiu, de tesi revisionista i d’extens treball de fotocopiat de les portades dels diaris… però de tots?

    Si fem un estudi d’aqui quaranta anys dels temes de l’estatut en un llibre, subtitulant-lo “Los diarios hablan” i només presentem articles, titulars i fotos de La Razón, El Mundo, ABC o del Melilla Hoy, no tindrem un retrat dels diaris del moment, només d’alguns diaris del moment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.