Carregats de raó

És difícil parlar amb qui no vol escoltar.

És difícil intentar explicar les pròpies idees, les intencions, dialogar i arribar a acords amb aquells amb que no veuen més que les seves postures, que no veuen més enllà de les seves finalitats i que interpreten la realitat a través d’un únic prisma.

És difícil, molt difícil, parlar amb aquells que es carreguen de raons, que son posseidors de la veritat i que troben que el món va en contra seu o conspira en contra seu.

Ja ho diu la dita: “Dos no es barallen si un no vol”. I hi podríem afegir: “I dos no parlen si un no vol”.

Ja sigui el PP o els qui es manifesten cremant ambaixades.

Polítics 2.0

Quan es parla d’això de la web 2.0, s’esmenten coses com la cooperació, productes sota revisió continua, treball en comú, el control de l’usuari, equip, comunitat, o implicar els usuaris, entre d’altres…

Ara substituim usuaris per ciutadans i productes per actes, per exemple. I de seguida ens passa pel cap la pregunta:

Per quan uns polítics 2.0?

Deixin estar els blogs, les webs, els correus electrònics, els fòrums i les recollides de signatures per internet, i intentin captar una mica més l’esperit i el fons de la qüestió, que ja començem a estar cansats…

Les “novetats” de l’Internet Explorer 7

Via correu electrònic [1] m’arriba un enllaç per fer una passejada per la interfície del nou Internet Explorer 7. Vaig a fer-hi un cop d’ull i m’hi trobo els grans canvis que incorpora aquesta versió (encara beta):

  • Tabuladors per diferents pàgines (incloent els “quick tabs”, miniatures de totes les pàgines que s’estan veient en un moment)
  • Una caixa de cerca integrada al navegador a la que li pots afegir motors de cerca…
  • Reconeixement de feeds RSS (indicació mitjançant la icona que ja usa Firefox)
  • Noves característiques de seguretat que alerten de la possible malícia del lloc…

En total, res de nou, res que no coneixem ja, que ja funcioni bé i que funcioni sobre diferents sistemes operatius.

Per això calia tant de rebombori? Per una beta que només fa que incorporar coses que altres ja han innovat, i que a sobre només funciona si tens Windows XP amb el Service Pack 2 instal.lat:

Internet Explorer 7 Beta 2 Preview will only run on Windows® XP Service Pack 2 (SP2) systems, but will ultimately be available for Windows Vista, Windows XP Professional x64 Edition, and Windows Server 2003.

(Extret de la pàgina de descàrrega de l’IE7)

Massa anar per darrere i vendre fum. Llàstima que conten encara amb la inèrcia del parc de IEs ja instal.lats que molts s’actualitzaran automàticament, meravellant-se amb aquestes suposades novetats.

Casualment, a la newsletter d’Experts Exchange que m’ha arribat avui també trobo el següent paràgraf:

Microsoft announced that the second beta version of Internet Explorer 7 is available for download. When EE’s Programming Page Editor, jkr, sent us the note, we asked if he had any comment about it; his response was pretty clear: “Yikes, I am not even going to install it… Just thought it would be worth mentioning that it is out.” Good thing he didn’t; it took people less than a day to find bugs, including at least one security flaw.

[1] L’encertat títol del correu era “¿¿ Ctrl. + C y Ctrl. + V ??”

BlocCat

En Pere ha obert una llista per parlar de la blocosfera en català, aquesta és la descripció del grup:

BlocCat és un lloc on parlar sobre els blocs en català. Quin és l’estat de la
blocosfera catalana? Com s’utilitzen els blocs en català? Quin és el seu
impacte? …

Apart d’un lloc de discussió (en el bon sentit de la paraula) de retruc també pot servir perquè ens coneguem una mica més, perquè hi hagi més transversalitat i més converses entre els diferents blocs…

Si hi esteu interessats, us hi podeu apuntar passant per la pàgina del grup o mitjançant aquest formulari:

Correu electrònic:

Un pont de mar blava

Arrel de l’assumpte de les caricatures, vaig llegir ahir un post del blog d’en Vicent Partal on s’alegrava de la feina feta i dels ponts que es podien crear entre persones i cultures parlant tranquilament. Alguns dels comentaris del mateix post, en canvi, eran una altra cosa. Una de freda i una de calenta.

I en aquest mateix blog, m’he trobat un comentari que també està publicat com un post a un altre blog, i que parla de la intransigència (o dels intransigents, en aquest cas).

L’argument que empren uns i altres és tant parlar de la intransigència dels altres com de les manifestacions extremes de protesta o de salvatjades que es fan en nom de la religió, i aquest és un argument que no és vàlid i que a més es pot girar en contra d’aquell que l’empra.

Aquells que fan comentaris com els del post d’en Partal es queden a la superfície, només veuen les manifestacions amanyades dels règims corruptes de països musulmans i la mescla barroera entre religió, nacionalisme i atac del món occidental en vers les seves cultures, sense ni adonar-se’n fan el joc als grups interessats en atiar aquests focs per seguir instal.lats al poder o per aconseguir els seus objectius, i no ajuden pas a l’islam moderat, al que es pot sentir ofès o dolgut per aquestes imatges però que no protesta d’aquesta manera…

Al comentari al que feia referència abans (i al seu bloc) en Jordi es demana:

Aixó nomès porta a respectar els intransigents. Intrasigents no fumadors, intrasigents vegetarians o intrasigents religiosos.
Si jo convido a amics a sopar i un es vegetarià, tinc que castigarme a mi mateix menjant vegetarià? O amb fer-li verdura nomès per a ell ja es correcte?
I si algun amic no beu vi, tampoc hem de beure vi els demés?
I si el amic no beu vi per asumpte religios? No podem beure vi ningú i es pot sentir ofes si posem el vi a taula?

Jo crec que és tant senzill com que si l’amic no beu vi, no li ofereixis, però tu i els altres en podeu beure. El que no estaria bé es dir-li que els que no beuen vi son tontos. Però no és només una via unidireccional. L’amic també ha d’ entendre que si ell no vol beure vi, n’hi ha d’altres que si que ho fan. I no crec que sigui més complicada la cosa.

I, com diu en Jordi, parlem dels dibuixos. Parlem de les representacions del profeta: no és veritat que els musulmans tinguin prohibit dibuixar cap profeta, turcs i perses (els actuals iranians) ho han fet al llarg de la seva història, en canvi altres interpretacions més rigoristes no ho deixen fer o el pinten amb la cara esborrada. Però si (alguns) d’ells no el pinten, vol dir que nosaltres no el podem pintar? És clar que no! Però de pintar-lo o dibuixar-lo (encara que sigui en caricatura) a dibuixar una imatge amb cara de mala llet amb un turbant que és una bomba hi ha un tros, és buscar la provocació.

No justifico accions que no comparteixio, ni interpretacions rigoristes de la religió (de cap religió) ni caic en la postura innocent de pensar que tot és culpa d’una broma mal entesa. Hi ha política, molta política, al darrere, i precisament per això el que no cal ara és posar encara més llenya al foc.

El que cal fer és intentar comprendre què ha passat, i mirar als altres i parlar de tu a tu, buscar interlocutors. Si més no, és el que jo crec.

Per si hi esteu interessats, avui El País ha publicat un parell d’entrevistes, amb en Günter Grass i amb en José Saramago sobre aquest tema.