Caricatures i llibertat d’expressió

Segueixen les reaccions violentes al món musulmà per la publicació de les caricatures de Mahoma a un diari danès. Es cremen ambaixades a Damasc i a Beirut, aldarulls violents a l’Afganistàn, a Somàlia i Indonesia i manifestacions populars arreu del món musulmà, s’anuncien boicots comercials, es tanquen representacions diplomàtiques o es posen en estat de màxima seguretat d’altres legacions. I a ciutats del món occidental també hi ha hagut manifestacions pacífiques de musulmans en contra de la publicació dels dibuixos.

La Unió Europa diu que els atacs contra ambaixades dels països membres són “inacceptables” però, mentrestant, diaris europeus segueixen publicant els dibuixos causants dels problemes i el diari danès que els va publicar per primer cop ha demanat disculpes per ferir sensibilitats però no ha reconegut cap culpa ni s’ha fet enrera.

S’havia de fer enrera el diari? S’ha de demanar perdò per ferir sensibilitats religioses? Fins on arriba la llibertat de publicar qualsevol cosa? És ètica la postura europea de demanar calma, queixar-se pels atacs a ambaixades i deixar que es segueixin publicant els dibuixos?

No tinc gaire clares les idees, ara mateix. Si bé trobo que la reacció violenta de molts musulmans és exagerada, també entenc que es sentin ofesos pel que alguns dels dibuixos impliquen. D’altra banda, tampoc no crec que sota la bandera de la llibertat d’expressió es pugui publicar qualsevol cosa. No estic parlant ni de censura governamental ni d’autocensura dels mitjans, parlo, senzillament, d’un codi ètic (deontològic?) respectuós amb les idees dels altres: entenc que, a partir de cert punt, les bromes o ironies poden deixar de fer gràcia per passar a molestar. El problema d’això és com establir la divisòria, quan es pot publicar quelcom que no molesti a ningú, o si es pot publicar allò que només molesta a uns poquets, o es publica el que es vol peti qui peti: quantes vegades no hem vist que, sota la bandera de la llibertat d’informació, s’ofenen sensibilitats, s’invadeixien intimitats o s’aprofita per atacar a d’altri. Potser aquest cas ens serveixi als europeus (o a alguns mitjans) per pensar sobre aquestes qüestions, no tant de què es pot parlar sino com es pot parlar d’alguns temes.

Fet i fet, si volem respecte, també l’hem de tenir envers els altres. I, per si no ho havia dit, respectar als altres no vol dir fer els ulls clucs.

Altra cosa és la instrumentalització que d’aquests fets estan fent governs o grups d’interès de països musulmans, demanant intervencions dels governs occidentals o del propi Vaticà, queixant-se de la llibertat d’expressió mal entesa (ells!) i aprofitant per portar l’aigua al seu molí. No entenen, ni entendran, de què s’està parlant a Europa, què debatem nosaltres, i volen que apliquem aqui els mitjans que ells emprarien allà.

I, governs i manifestacions apart, és a dir, fora de les càmeres, d’allò que porta la premsa, què es parla al carrer? Quin debat hi ha? Els blogs [1] ens poden ajudar també a fer un cop d’ull.

[1] Via Vilaweb, i sembla que els destinataris se n’han fet ressò.

5 thoughts on “Caricatures i llibertat d’expressió”

  1. Això només porta a respectar els intransigents.
    Intrasigents no fumadors, intrasigents vegetarians o intrasigents nreligiosos.

    Si jo convido a amics a sopar i un es vegetarià, tinc que castigarme a mi mateix menjant vegetarià? O amb ferli verdura només per a ell ja es correcte?

    I si algun amic no beu vi, tampoc hem de beure vi els demés?

    I si el amic no beu vi per asumpte religios? No podem beure vi ningú i es pot sentir ofes si posem el vi a taula?

    Anem amb els dibuixos. Quants dibuixos ofensius es publiquen cada dia a la premsa arab contra els jueus?
    Segons els musulmans es prohibit dibuixar cap profeta. Jesus es considerat un profeta al Alcorà. Fa vint segles que pintem a Jesus. Hem de deixarho de fer?

    De que s’inventen aleshores que les seves normes religioses, o les de qualsevol altra religió son obligatories per mi?

  2. No puc entendre de cap persona ni de cap societat que sigui incapaç d’acceptar una sàtira. Crec que és important doncs ens treu tensió, crec que és saludable doncs aprenem a relativitzar i estic plenament convençut que és una mostra de maduresa el fet d’acceptar un crítica per més crua que sigui, si és constructiva. I, és un fet, tinc 5o anys i no recordo ni un segon de pau entre els musulmans.
    Però hi ha un fet que m’amoïna. Hem d’acceptar a Occident qualsevol condició que provingui dels païssos musulmans?. Hem de viure sempre sota la por de les amenaces?.
    Crec que són ells els que han d’aprendre un fet molt important: NO SÓN LA CENTRE DEL MÓN.
    No podem acceptar totes i cadascuna de les seves rebequeries, actitud pròpia de la canalla i dels adolescents que no volen creure encara que els tractis de forma correcta però ferma. Què passarà si continuem acceptant les seves normes de joc?. No estem davant de França, que quan no està d’acord amb el resultat d’una negociació canvia unilateralment les condicions i, sorprenentment la resta d’Europa ho accepta. (Però aquest és un altre tema també molt important). Els musulmans organitzen una guerra, una altra intifada, un cotxe bomba o un home bomba en un segon. I a més, hi creuen profundament, són venerats per els seus i no importa la seva edat i e que haurien pugut fer per el seu pais i per l’Islam.
    A ells els agrada colpejar-se el cap i omplir-se de sang com a conseqüència. Els agrada colpejar-se el pit durant hores. Els agrada dir que encara es regeixen per lleis del segle XIV o XV com explicava un advocat talibà.
    Bé, si no volen evolucionar, si no volen forma del segle XXI; si només volen apoderar-se de tot a qualsevol preu ignorant les llibertats i els drets dels no islamistes, llavors tenen un problema greu. I aquest problema, només té una solució: COM QUALSEVOL GRUP TERRORISTA, ELS NOSTRES POLÍTICS HAN DE DIALOGAR AMB ELS MUSULMANS QUE ENTENEN LA SITUACIÓ, I PODEN SOLUCIONAR AQUEST PROBLEMA.
    Les caricatures vàren aparèixer fa 4 mesos. Qui ha escalfat el terreny?. Qui ho ha tornat a l’actualitat?. Qui està interessat en generà aquesta inestabilitat tan demencial?. Per què hem de viure tots sota aquesta manipulació?.
    Si cap islamista llegeix aquesta reflexió, que pensi quantes vegades es caricaturitza a Déu, al Papa, al Esperit Sant o la Verge Maria. Tots els polítics i personatges famosos passen per aquest sedàs. I no passa res, és qüestió d’evolució i crec que la història del món musulmà és prou antiga com per trobar-se en situació de saber relativitzar.

  3. Pere, recordes un segon de pau a l’Àfrica o a l’Àsia els últims 50 anys? El recordes a Sudamèrica? No se’ns ha trencat la pau també a Europa?

    A Europa, la gent no es llença al carrer per un Sant Crist caricaturitzat, tens raó, i quan surt, per altres coses, ho fa de manera civilitzada. Però tampoc em sona haver vist vinyetes d’un Crist matamoros…

    La imatge que dones de l’Islam es simplificada. no hi ha gent aqui que va descalça sobre el foc, que camina portant grans imatges a l’esquena o que salta sobre els altres per tocar-les? En el nostre cas, però, deu ser una herència cultural. Ho diuen les escriptures: El que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.

    Coincideixo amb tu, però, en que els nostres polítics han de dialogar amb els musulmans que entenen la situació. Però deixa’m afegir que nosaltres també hem d’entendre que es poden sentir ofesos o dolguts (i això no és carta blanca per reaccionar de segons quines maneres, és clar).

    Segons com reaccionem els europeus, podem ajudar, no avui, ni demà potser, a fer evolucionar el món musulmà, a donar a entendre que els podem entendre. Si obrim una mica la mà, donem oportunitat d’agafar-la. Si la tanquem, els altres també la tancaran.

    I ja em disculparàs aquesta última imatge pseudo-poètica.

  4. Appel urgent à tous les esprits libres
    De culture arabo-musulmane

    Un grand magazine français consacre un dossier spécial sur les « athées et les esprits libres d’origines musulmanes à dans son prochain numéro. C’est la première fois dans l’histoire qu’on nous accorde la parole, c’est notre premiére chance que nous devons saisir de toutes nos forces afin que justice soit faite et que la liberté d’expression et de conscience puisse s’appliquer à tous à égalité. C’est pourquoi, je lance un appel à toutes personnes de part le monde d’origine arabo-musulmane qui se considère comme étant apostats, déistes, agnostiques, sans religion, converties ou athées… de se joindre à nous dans cette première en faisant circuler l’information le plus largement possible auprés de son entourage.

    Cette censure dont on souffre depuis bien longtemps devrait cesser afin que les esprits libres puissent s’exprimer en toutes libertés sans craindre pour leur vie. Ainsi, je profite de cette occasion afin de lancer un appel à tous ceux qui subissent ce genre de détresse pour nous faire part de leurs témoignages afin qu’ils soient portés à l’opinion publique.

    Toute personne qui souffre de ce genre de censure est priée de nous tenir au courant afin qu’on puisse faire connaïtre son cas aux médias et ceci sous vraie identité ou sous pseudonyme.

    Que vous soyez des artistes, des auteurs, des créateurs dans quelque domaine que ce soit, faites-nous parvenir votre expérience afin que ce genre de chose ne se reproduise plus jamais. Les participations seront pries en compte en fonction de leur arrivage, celles qui arriveront en retard seront prioritaires dans une nouvelle prise de conscience.

    Il est temps que les esprits libres de cultures arabo-musulmanes prennent la parole afin de crier haut et fort leur malaise et leur mal étre pris en otage entre des dictatures gouvernementales et des extrémistes islamistes auquel s’ajoute un occident qui cherche à maintenir et à limiter cette zone à la consommation non productive.

    Tout le monde doit apprendre notre existence et qu’on est la solution idéale pour un monde meilleur. Il est temps de sortir au grand jour afin de mettre en application les solutions adéquates pour que personne ne soit lésé. A vos plumes afin de nous faire parvenir votre témoignage d’ici demain matin parce qu’on est pris par le temps.

    Le magazine est prêt à publier dans son prochain numéro la liste des sites et blogs des esprits libres d’origine arabo musulmane censuré ou pas ; les noms des associations connues ou clandestins le seront aussi, ainsi que les noms de personnes qui veulent se faire connaïtre que ce soit avec leurs vrais noms ou avec pseudos.

    Veuillez envoyer un e-mail d’urgence à cette adresse :
    soumissionla@yahoo.fr

    Merci
    Labidi Karim Mohamed
    Tunisie Tunis
    NB : faire passer ce message sur tous les forums et sites

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.