Internet, una eina per al desenvolupament

Avui he anat al campus de la UPC de Terrassa, l’acte de presentació de la nova web de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), de la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC. Em queda pendent fer un repàs en profunditat de la web, promet continguts interessants.

A més de la web de l’ODG, també han presentat la nova versió de la web de la Càtedra Unesco, i en acabar les dues presentacions, el periodista Luis Ángel Fernández Hermana ha fet una petita conferència titulada “Internet, una eina per al desenvolupament”.

En Luis Ángel explicava el cas d’un ex-col.laborador seu que, estant a Mèxic treballant en temes de desenvolupament va anar a una trobada de diverses organitzacions, associacions i agències governamentals on es pretenien posar en comú temes diversos de l’interès de tots. La trobada va durar dos dies i semblava que tothom n’havia après, que sortia amb noves idees i coneixements i que s’havien trobat els punts inicials d’un diàleg que podria resultar encara més profitós en un futur. Veient, però, que s’acabava el temps, aquest xicot va proposar al moderador-conductor (que havia anat apuntant totes les conclusions, propostes i idees a un portàtil) que s’aprofités la xarxa per seguir tre ballant els continguts, per mantenir el contacte i poder desenvolupar els temes tractats. La resposta va ser que apuntar-se com a tasca el crear una llista de correu, on s’hi apuntés tothom. És clar, explicava en Luis Ángel, que si hem d’usar les potencialitats de la xarxa d’aquesta manera, no en treurem tot el profit ni avançarem en comunicació i explotació de les dades, en extracció de coneixements útils per al dia a dia, no podem basar-nos en un ús de baix nivell de les potencialitats que la xarxa ofereix (és a dir, limitar-nos a crear pàgines enllaçades o a fer cerques més o menys afinades), cal crear comunitats, aprofitar tecnologia ja disponible per crear veritables xarxes de coneixement on dirigir les nostres preguntes i trobar resposta, en usar eines que permetin explotar de manera contextual la informació que es volca sobre la xarxa.

Li he demanat si l’embrió d’aquestes tecnologies podrien ser eines actuals com els blogs o technorati, com els agregadors o els forums per fer comunitat, i m’ha contestat que això no son més que eines molt primitives, que cercadors com els actuals no poden donar les respostes que es necessiten per determinats usos.

Tot i no haver seguit parlant-ne després, m’he quedat amb ganes de demanar-li si ell estava parlant no només de motors de cerca més inteligents (la web semàntica, meta-cercadors capaços de refinar resultats en base a unes regles o paràmetres definits, com si fossin sistemes experts?), sino també de comunitats virtuals, de projectes tipus FOAF dirigits a comunitats (?), i si tot això no passa, alhora, per fer una alfabetització digital dels usuaris (o futurs usuaris) de la xarxa, una alfabetització digital que no només els ensenyi què és internet, i com usar el correu, les pàgines web i els xats, sino que els ensenyi com ser propietaris de les seves accions, com moure’s per aquest nou món, com crear comunitat i expressar opinió, com crear contingut i com saber cercar opinions similars a les seves o amb interessos comuns.

Internet pot ser una eina de treball fantàstica per a comunitats en vies de desenvolupament, ajudant a cercar informació d’acord amb les diferents necessitats del grup, però pot ser encara millor si serveis per crear comunitats afins, per compartir interessos i recursos de diversos tipus, és a dir, podem millorar-la si aprenem a fer-ne un ús social, a generar comunitat.

One thought on “Internet, una eina per al desenvolupament”

  1. Segur que va ser interessant, pel que expliques… Estic totalment d’acord amb el tema de l’alfabetització digital, crec que pels “futurs usuaris” és molt importat aconseguir això, educar-los en el bon us de les tecnologíes.
    Però hi ha molts usuaris que actualment hauríen d’apendre a fer alguna cosa més que conectarse a la web d’El Pais, si els que ho han d’ensenyar i promoure son els que tenen el poder, i son els primers analfabets…

    Poquet a poquet, suposo…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.