Dies internacionals

El calendari dels dies internacionals de la UNESCO marca tot un seguit de dies o setmanes dedicats a diversos temes, des de l’espai a la desertització, de la infància a la eliminació de la violència contra les dones, el medi ambient, el tabac, els pobles indígenes, el desarmament…

Suposo que la intenció de tot plegat és servir de recordatori de temes importants, aprofitar-ho com excusa per educar en aquests temes a la infància, i d’anar educant, poquet a poquet, al c0njunt de la població.

Mirant el llistat de celebracions, però, ara per ara no ho veig sino com un llistat de punts on la nostra societat està fallant estrepitosament, un recull de deformacions i errors; és, en la seva major part, un calendari dels nostres mals socials.

Tant de bo no s’haguessin de celebrar molts dels dies inclosos.

Calfred

El meu pare m’ha fet notar avui una esquela publicada al “Diario de Terrassa” d’ahir, 18 de novembre de 2006.

Vaig a fer-hi un cop d’ull, pàgina 29, una esquela grandota, a peu de pàgina… hòstia! (perdoneu l’expressió):

“Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España ¡Presente!”

La signa una fantasmagòrica “Comisión Francisco Franco de Tarrasa” (transcripció literal), i suposo que deu venir donada perquè demà és 20 de novembre (dic fantasmagòrica perquè he cercat per la xarxa i no he trobat res d’ells, que no malpensi ningú, ara).

A mi no m’ha fet gens de gràcia quan l’he vista, tot i que, essent ben pensats, podríem dir que és un signe de maduresa democràtica que es pugui publicar una cosa així en un mitjà de comunicació avui en dia. A mi, però, em queda el dubte de si és un signe de maduresa democràtica, una rebequeria infantil dictatorial, o una “morriña” senil.

Actualització 26/11/2006: En Joan Rovira també comenta el tema, i trobo que de manera prou encertada: en democràcia, tothom té dret a dir allò que pensa, i és el que aquests han fet. Només cal no fer-los cas i expressar-nos nosaltres.

Petita modificació: articles interessants d’altres blocs

La llista de blocs que llegeixo i que posava a la dreta d’aquest bloc sovint no està actualitzada: hi manquen referències o bé n’hi sobren, o sigui que no reflecteix ben bé les meves passes per la blogosfera.

Per tal d’intentar mostrar millor el que llegeixo i crec que és interessant, he canviat aquesta llista de blocs per una llista dinàmica dels articles que vaig llegint; tot i així, si algú està molt interessat en la llista que deia, l’he deixada a una altra pàgina d’aquest lloc (aviso: no està actualitzada).

Nota: Per si hi ha algú interessat, la llista es crea a partir dels articles que marco per compartir al Google Reader, que és el lector de feeds que ara faig servir.

Vist i après d’en Pere i n’Arnau.

Ciència aplicada

Fa anys, estant a l’institut, una de les assignatures que més m’agradava era el dibuix tècnic: desenvolupar figures geomètriques, estudiar-les, trencar-les, desenvolupar-les, conjugar-les i crear noves formes, canviar perspectives… m’agradava només pel dibuix en si, per la seva bellesa, claredat i potència, per la seva elegància. Encara em segueix agradant.

Després varen arribar les matemàtiques, que analitzaven més fredament tot allò: explicant raonada i científicament el perquè del funcionament d’aquelles línies, del seu perfecte encaix.

Però no era més que un joc intel·lectual, sense cap aplicació pràctica, com podia ser la curiositat de l’efecte Doppler explicant el perquè de les sirenes.

Qui m’havia de dir aleshores que trobaría una aplicació de tot això on menys m’ho pensava: a les ecografies, l’efecte Doppler s’utilitza per saber la velocitat a la que viatja la sang del fetus, i les pujades/baixades de les corbes, el sinus, ens indiquen si la circulació va bé o va malament i la rectificació matemàtica d’una el·lipse a partir dels seus eixos conjugats ens serveix per saber el diàmetre del cap, o del tòrax o de l’abdomen.

Màgic.

Ampliant els àmbits de confiança

Els blocs resulten un lloc ideal per poder parlar amb d’altra gent: intercanviar opinions i idees, discutir-les… Aquests diàlegs poden portar a conèixer el que pensa l’altre persona i permeten establir relacions de confiança, en el sentit que ens fiem d’allò que ens estan dient: s’han convertit en una font d’informació fiable.

El mitjà, però, és limitat: no pots anar més enllà de les converses. Què passaria si poguéssim aplicar aquesta confiança, aquesta fiabilitat, a d’altres àmbits? A les cerques per internet, saber les opinions sobre pàgines que visites, descobrir nous llocs que poden resultar interessants… saber si les teves fonts ja han buscat allò que tu cerques a la xarxa i ho han trobat, què en pensen, o què opinen d’algun servei o pàgina, o bé que estan llegint…

De fet, això no és més que l’antic boca-orella, que és tan vell com la humanitat i funciona, en això estem tots d’acord.

Xerrant l’altre dia amb en Pere Quintana em va parlar de Lijit, que és un servei que ens permet fer precisament coses com les que comento: permet establir cercles de confiança en diferents àmbits, més enllà dels blocs, incorporant les informacions que els teus contactes generin, per tant, pots veure que recomanen ells i quina valoració en fan: apliquem la fiabilitat, la confiança en aquestes fonts, a d’altres àmbits.

El servei et permet seguir tant les recomanacions de les teves fonts (és a dir, allò que valoren) com establir una cadena de fiabilitat (pots saber si la recomanació és d’una font teva directa, o d’una font de la font…), es més, mitjançant una extensió al navegador (tant firefox com explorer) pots fer que les valoracions de llocs fetes pels teus contactes s’incorporin a la teva cerca, o pots fer tu les teves pròpies valoracions, contribuint així a la xarxa de confiança. A més a més, no cal que aquells a qui tu recomanes siguin també usuaris del sistema: incorporant els rss d’aquestes fonts, ja les poses a disposició dels altres usuaris: es fa un dibuix de tot allò que trobes interessant i vols indicar-ho als altres.

Tot i que sembla prometedor, de moment no és més que un intent (útil, però) de dibuixar i treure profit de les xarxes de contactes que anem establint amb el dia a dia a la xarxa; en aquest cas, l’usuari encara ha de fer molta feina manual, potser més endavant es podrà recollir d’alguna manera més automàtica, més integrada amb l’entorn la informació que ens interessi, encara que hi ha coses que no es podran automatitzar, o que potser no s’haurien d’automatitzar: el sistema podria arribar a trobar usuaris amb un comportament similar al meu i establir-los com veïns, per exemple (similar a com ho fa Last.fm), però tot i factible, no crec que fos un comportament desitjat: jo haig de ser qui indiqui les meves pròpies fonts, qui indiqui qui i què té valor per a mi, la resta és seguir que diuen.

Aquesta és la gràcia de l’invent.