El nostre rastre digital

Hi ha un munt de dades nostres allà fora i no ho sabem, unes més protegides, d’altres menys, però que recollides amb una mica de paciència o mitjans poden dir molt de nosaltres o de les nostres xarxes.

No es només que es puguin seguir les nostres relacions, opinions o interessos a partir dels escrits als weblogs, els enllaços entre pàgines, comentaris deixats a d’altres llocs, o registres de llistes de correu, en definitva, muntar una imatge (potser parcial) digital de la nostra personalitat a la xarxa, és que també es poden trobar dades del món físic dispereses en diferents llocs que podrien permetre fer el seguiment d’algú (l’altre dia vaig llegir no recordo on una sessió de “data mining” feta a partir d’una matrícula i buscant dades a Google…).

Avui, per exemple, m’he trobat que volia fer un tràmit per internet a l’Agència Tributària: m’hi connecto, m’identifico mitjançant un certificat digital i començo a omplir les dades que em demanen, però algunes no les tinc: el número d’identificació de la Seguretat Social, el número de compte bancari (m’he deixat la cartera, avui!). Hauré de deixar el tràmit per un altre dia… calla! potser no!: em connecto a la web de la meva entitat bancària, com que sé l’usuari i el password, entro sense problema, i allà em trobo el número de compte corrent que hi tinc. Ja en tinc una. I el número d’afiliació a la seguretat social? Em connecto a la web de la seguretat social, entro a la seva oficina virtual, i allà demano un informe de vida laboral: voilà, ja tinc el número que em faltava…

Ara ja puc acabar el tràmit. Segurament, si hagués necessitat alguna dada més l’hagués pogut trobar en algun lloc. El cas és diferent del que deia que vaig llegir, ja ho sé, però tot i així és molta la informació que sobre nosaltres mateixos hi ha escampada… (ben pensat, aquesta informació ja la teníen, sí, només que ara hi podem accedir…)

Per cert, no he pogut acabar el tràmit: l’estava fent en Firefox i no m’ha deixat signar les dades, he fet el mateix en Explorer i sí que he pogut firmar-les (ai, ai…), però, tot i així, m’ha donat un error de processament de dades:

El missatge d\'error de la web de l\'AEAT

L’he fet a les 15:23, no serà que darrere de tanta tecnología hi ha un funcionari recollint mails com un desesperat i que se n’habia anat a dinar, no?

Vols formació? Instal·lat un Acces 2000

De què serveix que es parli tant del software lliure a l’Administració o, encara més, de l’ús d’estàndards oberts si a l’hora de la veritat aquests “principis” no es tenen mai en compte, sigui per ignorància o sigui per desinterès?

Avui em torno a trobar un altre exemple: A la pàgina de formació de l’INAP (l’Instituto Nacional de Administración Pública) hi els cursos i les accions de formació que s’ofereixen als qui treballen a l’Administració Pública, tant el llistat com el detall dels cursos està en format PDF. Fins aquí , tot sería passable, però si et vols apuntar als cursos… t’has de baixar un fitxer fet (i que només es pot obrir) amb Access 2000. I si no el tens, t’aguantes o ho piques tot a mà:

3. Excepcionalmente, en caso de que la Unidad solicitante no pudiera utilizar dicha aplicación,
podrá remitir la solicitud a la dirección postal indicada anteriormente, mecanografiando o
cumplimentando en forma manuscrita los datos necesarios en una copia del modelo de
formulario del Anexo II.

Visca l’administració oberta i accessible, visca la neutralitat tecnològica (à la Microsoft)!

De veritat que no es podia fer d’una altra manera? Que faran, després? Un refregit de tots els fitxers d’access que els hi arribin i els importaran a una base de dades més gran per gestionar? I això no ho podien fer amb una fulla de càlcul d’Open Office i importar les dades igual?

Realment no sé si es desconeixement, desídia, o allò de ho-fem-així-perquè-sempre-s’ha-fet-així.

Endavant amb la societat de la informació.

Mentrestant, llegiu en Juantomàs i reflexioneu.

Cosas que he aprendido esta semana

Siguiendo con la cadena de Lore a la que me enganchó Pere, esta semana he aprendido…

  • Que recuperarte de una baja es algo más que el que te dé el alta el médico.
  • La de tiempo y energías que te pueden consumir un par de críos.
  • Que parte importante del éxito de un proyecto és una buena gestión. No vale sólo pelearte con el código, hay más elementos, más información necesaria.
  • Que cada vez estoy más alejado de determinadas formas de hacer política, de la tergiversación y el mal uso de las palabras, de la casi nula vergüenza de algunos…

Seguro que ha habido más cosas, pero ésas son de las que me acuerdo. No iría mar hacer este ejercicio de memoria cada semana seguro que me sorprendería…

Paso la cadena a Marina, a Dani y a Joan Marc.