Els tics absolutistes del PP

La política de voler tapar-ho tot del PP i la seva manía de no mostrar possibles discrepàncies en el sí del partit em posa nerviós.

El seu intent de mostrar una imatge única i donar tots el mateix missatge no és creïble: les maniobres internes i les diferències entre sectors acaben sortint a la llum, així com diferents opinions individuals, discrepants del missatge cridat als quatre vents.

Així, aquest intent de mostrar una cara única es transforma en una imatge de monolitisme, les purgues internes i els intents de descrèdit de les veus discordants, els acallaments de desviacions del missatge únic, i els atacs a tots els que no pensen com ells, projecten una ombra de poca transparència i d’absolutisme que no és la millor per un partit que vol arribar al govern.

No són bones credencials per gobernar tothom, els que els han votat i els que no. Què faran si arriben al govern? Aplicar aquest funcionament a nivell de govern?

(Quan van estar al govern ja havien atacat (defensivament) a la oposició, però des de que ells són oposició, aquests tics s’han incrementat)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.