I la privacitat off-line?

L’altre dia Tim O’Reilly es feia ressò de l’adquisició de DoubleClick per part de Google (un moviment més en la seva estratègia cap a la publicitat, tant on-line com off-line), i de les veus que ja s’han aixecat avisant de la informació sobre les activitats a Internet que Google tindrà: combinant els clicks sobre anuncis, registrant les cerques i moviments diversos, Google podrà dibuixar uns perfils bastant aproximats dels consumidors.

El que em va agradar, però, de l’article, no és això: es la crida a posar-ho tot a lloc que fa en Tim: tothom té en el punt de mira a Google, perquè és gran i controla molta informació (però també ofereix bons productes, sense una publicitat invasiva com si fan d’altres i, que jo sàpiga, manté una política molt estricta en tot allò que pertoca a la privacitat de les dades), però, que passa amb les altres empreses que gestionen la nostra informació?

No només Google segueix els nostres moviments: Mitjançant les tarjes de dèbit/crèdit es pot tenir un rastre de tot allò que comprem, i quan ho fem, i això es pot vendre a d’altres companyies; els supermercats t’enganxen amb la tarja de client (descomptes i ofertes a dojo!), i així poden saber també quines compres fem en cada moment, lligar-ho amb el nostre perfil i intentar endevinar els nostres gustos, de manera personalitzada. Això si no ho lliguen directament amb les dades personals que ens han demanat a l’hora de fer la tarja: adreça, sexe, edat, professió…

Si, aqui tenim la LOPD, que sembla que ens protegeix perquè els fitxers que continguin dades de caràcter personal (sexe, religió, etc…) han d’estar declarats i registrats, i això permet prevenir un control “polític” de les nostres dades, però que passa amb la resta de dades, amb la resta del nostre perfil?

Qui diu que, per exemple, no es poden creuar les dades dels nostres ingressos amb les diferents despeses que fem i tenir així una imatge del deute que podem tenir? O bé, a través de les compres que fem, inferir quina és la nostra alimentació i creuar-la amb les nostres dades físiques per saber quin risc tenim de patir determinades malalties? Quantes vegades no hem rebut una trucada oferint-nos serveis d’empreses que no sabem com han aconseguit les nostres dades, però que resulta que pertanyen a un grup d’empreses amb una de les quals vàrem firmar un contracte sense fixar-nos en l’apartat de cessió de dades?

Hi ha molta informació sobre nosaltres acumulada que s’escapa del nostre control, però, com sempre, ens fixem en el més gran, en el que tenim més a l’abast, i hi carreguem les tintes (Google, que deia al principi).

5 thoughts on “I la privacitat off-line?”

  1. No, no l’empro.

    Vaig fer una prova però em vaig tirar enrere: els serveis que proporciona no m’interessen.

    En quant a la privacitat, ets tu mateix qui demana que s’activi el servei. Aquest servei no crec que sigui altra cosa que posar en públic eines que ells ja empren per l’AdWords, per exemple, o per veure cap on van els trets a la xarxa estudiant què és el que més busca la gent… també pot arribar a passar el mateix amb Google trends, no?

  2. Si, però hi ha una petita diferència: el Gran Germà de 1984 era un estat totalitari que ocupava el total de la vida dels seus súbdits i els registrava cada moviment, mentre que el gran germà que podria venir es un conglomerat de grans empreses que poden rastrejar el nostre moviment i intercanviar-se les dades… (en tot cas, els governs podrien ser un client o un paràsit més d’aquesta xarxa…)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.