No, no vaig apagar els llums el dijous

El dijous passat no vaig seguir la crida a apagar els llums a les 20.00 hores. Primer, perquè a aquella hora estem enmig del fregat de sopars i anar a dormir els nens de casa; segon, perquè ja vigilem i requetevigilem la resta de l’any; i tercera, ras i curt, perquè amb cinc minuts d’apagar bombetes no fem res.

Es pot dir que actuacions d’aquest estil son necessàries pel ressò mediàtic que tenen, per l’efecte de conscienciació i d’educació que tenen sobre la població…

Foteses: ja es va veure el seguiment que va tenir la proposta.

A les alçades que estem, qui no ha sentit a parlar de canvi climàtic Qui no ha sentit a parlar d’ecologia, reciclatge, reducció del consum, biocombustibles, energies alternatives, pol·lució de tot tipus, saturació de carreteres, construcció excessiva i demés temes? Encara cal fer pedagogia sobre el tema?

El que cal no son apagades de cinc minuts. Cal una reducció del consum d’energia al llarg de l’any, un canvi en el nostre estil de vida (o millor dit, de consum) per part dels ciutadans, i un canvi valent i decidit (i per tant, segurament impopular) de mesures afavoridores de tot això per part dels governs (locals, autonòmics i centrals).

La resta son actes de cara a la galeria. Una proposta: en comptes d’apagar quatre bombetes el passat dijous, que retardin l’encesa de llums nadalencs del 15 de novembre al 15 de desembre. Què estalviaria més?

4 thoughts on “No, no vaig apagar els llums el dijous”

  1. El cost d’una iniciativa d’aquest tipus pot ser nul o mínim a curt termini, Pere, però a llarg termini segur que acaba passant una factura molt més grossa.

    I això val tant pel que jo dic al post com pel que tu deies al teu.

  2. No t’acabo de seguir, què vols dir amb “però a llarg termini segur que acaba passant una factura molt més grossa.”?

  3. Em referia, sobretot, al tema del meu post: que en comptes de fer iniciatives fàcils i sense cost, el que cal és mullar-se i posar-se mans a la feina per resoldre problemes o diferències. Si no, si es deixa passar el temps, els problemes i les diferències es fan més grans i encara costen més de resoldre.

    Això, però, pot valer tant per prendre iniciatives en la lluita contra el canvi climàtic, per exemple, com per reconèixer que a la vida real no tot és blanc i negre.

    De tota manera, crec que la discussió a la que fas referència es va sortir del tema del teu article i se’n va anar cap a d’altres llocs… A mi, personalment, tampoc no m’agrada que es nomenés Franco “alt protector” d’un congrés d’Esperanto, però, que es podia fer a la Espanya del 1968? No es donen a tots els dictadors, de dretes i d’esquerres, alts i baixos títols sonors i grandiloqüents, buits de contingut i que alimenten el seu ego i omplen l’expedient? Al meu entendre, es pitjor que encara hi hagi ajuntaments que tinguin al dictador com Alcalde de Honor…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.