Estalviem o posposem emissions?

Pregunta ràpida: serveixen les mesures de reducció d’emissions que s’apliquen al transport (, cotxes, camions, propostes per vaixells) per reduir realment les emissions? O només les posposen?

El fet que estalviem combustible i que els motors siguin més eficients ens permeten no emetre ara més contaminació a l’atmosfera i, d’altra banda, allarguen la vida dels combustibles fòssils. Sabent com som, això només fa que es posposin aquestes emissions, perquè la base és la mateixa, només que millorada.

Només un canvi total de les fonts d’energia farà que realment es redueixin les emissions, sigui quin sigui el transport: terra, mar o aire.

2a trobada de blocaires terrassencs (i 2)

Opinions i idees interessants les que vam poder sentir el dimarts passat a la 2a trobada de blocaires terrassencs.

Si el títol de la trobada era El bloc com a mitjà de comunicació ciutadà. Realitat o utopia?, la xerrada va anar una mica més enllà, i es va acabar parlant també de periodisme ciutadà i de la influència que el món dels blocs té o pot tenir sobre el periodisme i si pot fer que aquest evolucioni.

En Trencavèl, el Noguer, en Joan Rovira o la Núria Masdéu donen més detalls de la trobada i del que s’hi va parlar: la influència dels blocs sobre el periodisme, la segmentació i la politització de part de la catosfera, o sobre la validesa (confiança) dels blocs…

Jo, ajustant-me al tema original, em quedo amb algunes idees que va donar en Joan: els blocs no son més que una altra expressió de l’àgora original (una altra expressió, però, que ens permet ampliar la conversa més enllà dels límits físics, dels coneguts habituals), i si, un bloc és un mitjà individual, fins i tot individualista (però aquest mateix individualisme, ben entès, ens pot portar a tots a elements comuns d’entesa).

Llàstima que no tractéssim més sobre aquests temes, sobre com els blocs poden ajudar a plantejar una conversa global o moltes converses globals paral·leles, sobre com influeixen en el nostre entorn immediat o sobre si poden ser un element com a referent d’opinió el dia de demà… (clar que també podria haver tret jo el tema, no?)

Personalment, entenc més els blocs com un intercanvi d’opinions, una conversa, que no pas com un mitjà de comunicació en si mateix, com a mínim, si entenem per mitjà de comunicació els mass media tradicionals, amb un sol emissor i molts receptors; entenc que es més un mitjà per comunicar-se, on, a través de la discussió i l’intercanvi d’idees, si que es pot tenir una certa (molt relativa) influència en els altres (igual que els altres la tenen en tu): molts emissors, molts receptors.

Se m’escapa alguna cosa, però. Si només son una conversa, d’on ve aquesta importància que tenen? El fet que molta gent parli d’alguna cosa, vol dir que aquest és un tema important? Si és així, els temes que es parlen als blocs poden ser d’interès per aquells que volen saber la opinió de la població, doncs… És això el que va passar, per exemple, amb la manifestació de l’u de desembre, on els blocs de per aqui n’anaven plens i els mitjans tradicionals no varen fer gaire esment?

Google i la ecologia de la xarxa

Ningú fa les coses gratis. Ni Google, per molt poc “evil” que siguin.

La seva última iniciativa, RE<C (renewables less than coal) no és un brindis al sol (mai més ben dit) per trobar una manera de fer que les energies renovables siguin més barates de produir que el carbó (la més barata de les tradicionals), sino una manera de reduir dràsticament els costos d’energia que tenen.

La despesa d’energia dels centres de càlcul de Google ha de ser astronòmica, i usar energies alternatives, renovables i barates, no només redueix els costos sino que augmenta el prestigi la bona imatge que tenen. O’Reilly parla més sobre el tema.

El fet, però, és que això em porta a considerar aquesta empresa en termes ecològics, en relació amb el seu medi ambient. Quin és el seu medi ambient? La xarxa i els usuaris. És Google una empresa ecològica en relació amb el seu medi ambient?

Google es nodreix de la xarxa, de les pàgines web i dels seus enllaços i, a partir de la informació que extreu d’aquí, crea negoci, és a dir, treu un profit del sistema i viu d’ell. Però no només extreu informació, xucla la sàvia: també retorna alguna cosa a canvi: serveis gratuits de qualitat: des de la cerca d’informació al correu, passant per calendaris i documents, retorna modificada l’energia que ha extret del sistema, i ho fa de manera que això encara li pot reportar beneficis futurs en forma de coneixement de xarxes socials (amb el beneficis econòmics que d’aquí en podrà extreure en un futur). Per tant, podríem dir que Google té una mena de simbiosi amb el sistema: es nodreix d’ell però alhora li retorna també nutrients, el protegeix, com un arbre que amb les seves arrels impedeix que llisqui la terra on s’arrela.

Vist així, em fa pensar que Google entén la ecologia millor que altres empreses, que només han aplicat el vell paradigma de la revolució industrial d’extreure beneficis sense tenir en compte futures càrregues produïdes per les seves accions, és a dir, s’aprofiten dels usuaris sense donar realment res valuós a canvi, estrenyent cada vegada més la corda: més que arbres arrelats, son paràsits al voltant del tronc de l’arbre.

Serà, doncs, la iniciativa RE<C la conseqüència lògica d’aquesta ecologia empresarial, el salt a la ecologia del món físic des de la ecologia de la xarxa?

2a trobada de blocaires terrassencs

Demà dia 4 de desembre es fa la 2a trobada de blocaires terrassencs, a les 19:30 al Cinema Catalunya de Terrassa, i el tema que es planteja és prou engrescador: El bloc com a mitjà de comunicació ciutadà. Realitat o utopia?.

Com s’enfocarà? Parlant de la blogsfera com un mitjà en sí mateix, o parlant d’experiències de ciutadans-periodistes, com a OhMyNews? Permet aquest mitjà desenvolupar una conversa global a nivell ciutadà o son petites xarxes interconnectades entre elles? Pot portar això conseqüències a nivell social notables? Crec que es poden plantejar moltes preguntes, fer algunes teories al respecte i estar d’acord en uns quants punts, segurament. La resta, el temps dirà.

Si us interessa, ja sabeu. Jo, si puc, m’hi passaré. Podeu trobar més informació a blocs.terrassa.com .