Google i la ecologia de la xarxa

Ningú fa les coses gratis. Ni Google, per molt poc “evil” que siguin.

La seva última iniciativa, RE<C (renewables less than coal) no és un brindis al sol (mai més ben dit) per trobar una manera de fer que les energies renovables siguin més barates de produir que el carbó (la més barata de les tradicionals), sino una manera de reduir dràsticament els costos d’energia que tenen.

La despesa d’energia dels centres de càlcul de Google ha de ser astronòmica, i usar energies alternatives, renovables i barates, no només redueix els costos sino que augmenta el prestigi la bona imatge que tenen. O’Reilly parla més sobre el tema.

El fet, però, és que això em porta a considerar aquesta empresa en termes ecològics, en relació amb el seu medi ambient. Quin és el seu medi ambient? La xarxa i els usuaris. És Google una empresa ecològica en relació amb el seu medi ambient?

Google es nodreix de la xarxa, de les pàgines web i dels seus enllaços i, a partir de la informació que extreu d’aquí, crea negoci, és a dir, treu un profit del sistema i viu d’ell. Però no només extreu informació, xucla la sàvia: també retorna alguna cosa a canvi: serveis gratuits de qualitat: des de la cerca d’informació al correu, passant per calendaris i documents, retorna modificada l’energia que ha extret del sistema, i ho fa de manera que això encara li pot reportar beneficis futurs en forma de coneixement de xarxes socials (amb el beneficis econòmics que d’aquí en podrà extreure en un futur). Per tant, podríem dir que Google té una mena de simbiosi amb el sistema: es nodreix d’ell però alhora li retorna també nutrients, el protegeix, com un arbre que amb les seves arrels impedeix que llisqui la terra on s’arrela.

Vist així, em fa pensar que Google entén la ecologia millor que altres empreses, que només han aplicat el vell paradigma de la revolució industrial d’extreure beneficis sense tenir en compte futures càrregues produïdes per les seves accions, és a dir, s’aprofiten dels usuaris sense donar realment res valuós a canvi, estrenyent cada vegada més la corda: més que arbres arrelats, son paràsits al voltant del tronc de l’arbre.

Serà, doncs, la iniciativa RE<C la conseqüència lògica d’aquesta ecologia empresarial, el salt a la ecologia del món físic des de la ecologia de la xarxa?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.