El “debat” electoral (i 2)

Finalment si vaig mirar el debat electoral.

I, tal i com pensava, no em va resoldre cap dubte. En tot cas, em va refermar en les meves posicions.

Ara, però, tothom farà anàlisi dels moviments, mirades, vestits, paraules, interrupcions, cites, números, estadístiques que van fer els dos candidats. Alguns s’ho miraran amb una mica més de detall i intentaran destriar quelcom d’allò que van dir.

Els mitjans afins a cada partit parlaran del seu triomf, i treuran (treuen) les errades de l’altre.

Però el debat no ha estat tal. No hi ha hagut combat dialèctic, només acusacions i retrets civilitzats, mostra de dades i repetició d’eslògans. No s’ha parlat de les idees de fons, de la visió de cada partit, de les seves filosofies i del perquè es fan les coses com es fan. Segueixen tractan-nos com a consumidors, no com a votants, com a ciutadans que pensen i poden i volen parlar.

Una oportunitat perduda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.