Tornant a l’escriptori

A partir de converses amb amics i lectures a la xarxa, i després de fer alguns experiments amb serveis web 2.0 (twitter públic, els shared de Google, les recomanacions a contactes del Google Reader, o fins i tot proves amb friendfeed o netvibes), fa temps que estic deixant aquests serveis web per les aplicacions client: estic tornant a l’escriptori, sense deixar la xarxa.

Raons com la concentració dels serveis en poques mans (i per tant, l’empobriment de l’ecosistema de la xarxa), la vigilància i ús que es pugui fer de les meves dades i la meva xarxa (la meva privacitat), la confusió entre disponibilitat de la informació, gratuïtat dels serveis i obertura de formats amb que d’altres en puguin exercir el control i la rendibilitat fan que m’inclini per intentar recuperar el control, allà  on el puc exercir: a la meva màquina, al meu domini, a la meva petita parcel·la d’Internet.

Així, torno a gestionar el meu correu en un servidor de correu particular, i recupero les dades privades que allà  hi tinc: el meu graf social, part de la meva xarxa i contactes, la informació privada d’aquests contactes (Thunderbird, amb la extensió lightning, cada vegada sembla ms un geestor d’informació personal complert)

De la mateixa manera, deixo Google Reader i passo a un agregador local: BlogBridge (he fet proves amb Rojo i Alesti, però no m’han convençut, i tampoc no m’han acabat de convèncer ni akregator ni RSSOwl). Ni cal que ningú més s’assabenti de les meves preferències de lectura, ni faig cap ús de les utilitats socials d’alguns agregadors web (Google Reader o Rojo, per exemple): em generen més feina i no sempre em donen informació acurada: prefereixo seguir i definir jo mateix els continguts que llegeixo.

De moment, continuaré usant altres serveis web, com del.icio.us, twitter o picassa, amb el mateix ús que li dóno ara, però: com un repositori on-line on trobar informació que necessito a més d’un lloc, com una missatgeria assíncrona d’ús personal.

A mesura, però, que tinguem dispositius amb més mobilitat i facilitat d’ús, o a mesura que el software d’escriptori que usem guanyi en capacitat de sincronització serà  cada vegada més fàcil montar-se magatzems i serveis propis d’informació accessibles des de qualsevol lloc.

8 thoughts on “Tornant a l’escriptori”

  1. Jo, poc a poc, estic seguint el mateix camí. Encara que encara no he deixat el gmail. Els seus filtres anti-spam (rebo uns 240 spam al dia) són molt bons i em fa por deixar-los. A part que, si bé utilitzo molt un client de correu d’escriptori, encara m’és més fàcil trobar segons quins missatges amb gmail. Realment, re-descobrir l’escriptori és un plaer.

    El que em demano és com ho fas amb el calendari. Jo vull deixar el Gcalendar.

    Saps una manera de configurar un servidor CalDAV? Ara podriar tirar de l’iCal del mac i de l’iPhone, però a la feina m’agrada tenir un calendari en pantalla completa ( i no quelcom que veig amb el mòbil, per bo que sigui el mòbil).

    Així, m’agradaria quelcom que a la feina pugui mirar amb el lightning i a casa amb l’iCal (per sincronitzar amb l’iPhone).

    Alguna solució?

  2. Estem en situació similar, Pere.

    Jo també segueixo usant el gmail per algunes coses (subscripcions, serveis), però vull “reapropiar-me” de la resta de serveis que havia deixat a Google. Així, també vull deixar el calendari i pensava, arrel d’un comentari de l’Arnau, que tu ja tenies la solució ;·)

    M’ho vull mirar, si trobo quelcom te’n faig cinc cèntims (ep, i vice versa!)

  3. respecte al calendari, vaig escriure un post fa molt poc.

    una pregunta, com ho fas amb l’spam amb el teu servidor? el filtres amb spamassassin a nivell de servidor? el filtres a nivell de client?

  4. Tinc molt poc spam al meu servidor, sembla.

    El filtro a nivell de servidor amb l’spamassassin. Com a client uso el Thunderbird, i també hi aplico els filtres de correu brossa per defecte quan em baixo els missatges (uso POP, no IMAP).

  5. Gairebé que si.

    A la feina no puc accedir per IMAP al meu servidor, així que mitjançant un servei intermig (netvibes) veig si tinc correu o no… però on gestiono el correu es en una única màquina, la de casa.

  6. Quina llàstima que no et permetin emprar IMAP. Sempre pots emprar un client web, com Roundcube, però de vegades va bé no tenir el correu personal a la feina. Així no perds temps i pots sortir abans.

Respon a pqs Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.