Perquè no existirà  GoogleOS

Cada cert temps, corre per la xarxa el rumor que Google farà  un sistema operatiu propi, que és el usa internament i que l’alliberarà …

Res més lluny de la realitat. A despit del que es pugui usar internament a Google, hi ha unes quantes raons que mostren perquè no acabarà  havent-ne cap:

  • Google ha de provar les seves aplicacions sobre les diferents plataformes existents al mercat, tancar-se en un SO propi seria tancar-se portes de mercat.
  • Quin profit Google de barallar-se amb drivers i hardware? El seu camp són les dades, la informació i les accions dels usuaris, la xarxa social i les relacions, i no la electrònica
  • Per Google, l’ecosistema és la xarxa, no les màquines. AixÃí, amb qui s’ha d’entendre son els navegadors, no amb els sistemes operatius que els suporten.

O, dit d’una altra manera, perquè complicar-se la vida amb problemes de hardware, controladores, instal·lacions i demés quan el que ens interessa són les dades?

Canviem d’escenari: oblidem per un moment els ordinadors, les màquines físiques, i transportem les dades i aplicacions de l’usuari a la xarxa: posem a disposició d’ell eines on-line per treballar. Si a tot això hi podem afegir tants notificadors, plugins, barres de cerca, applets d’escriptori i d’altres com puguem, ja tenim tota una interfície orientada a la xarxa, orientada a les dades i a l’usuari. Si a més donem aplicacions per treballar (documents, mapes, xarxes socials, cerca, correu, xat…) ja tenim l’entorn habitual de l’usuari, no?

Per Google, el seu sistema operatiu ja existeix: digueu-li Firefox, Flox, Safari, Konqueror, Opera, Internet Explorer o qualsevol altre que us pogueu trobar o useu…

(No deixa de ser curiós que a qui més bé sembla escaure-li el moto de Sun (“The network is the computer”) és a la pròpia Google.)

Executar múltiples Firefox

Ara que ha sortit Firefox 3 cal tenir-lo també en compte a l’hora de dissenyar pàgines i de testejar aplicacions web, però tampoc no es pot un oblidar del Firefox 2, per tant, cal mantenir-los els dos… però si els anem executant ara un, ara l’altre, els perfils se’ns van canviant en funció de les extensions suportades, etc… total, un maldecap.

Hi ha una manera f?l d’executar ambd?navegadors en una mateixa màquina:

  • En primer lloc instal·lar Firefox 3 en un lloc diferent del 2, per poder-los tenir els 2 i que un no es carregui l’altre…
  • Crear perfils diferents per cada instal·lació:
    • Amb el Firefox 3, per exemple, entrem al gestor de perfils:
    • c:/Archivos de Programa/Mozilla Firefox 3/firefox.exe -ProfileManager

      i allà creem un perfil específic, al que li posem un nou nom, per exemple, FF3.

    • Tanquem el navegador
    • Després, obrim el Firefox 2 entrant també al gestor de perfils:

      c:/Archivos de Programa/Mozilla Firefox/firefox.exe -ProfileManager

      i fem el mateix, però ara li posem un altre nom (FF2, per ser originals)

    • Tanquem el navegador
  • Per acabar, només queda fer enllaços directes a cada un dels dos programes indicant el perfil que volem usar, de manera que no es sobreescriguin en executar-se:

    c:/Archivos de Programa/Mozilla Firefox/firefox.exe -P FF2
    c:/Archivos de Programa/Mozilla Firefox 3/firefox.exe -P FF3

Compte: d’aquesta manera, podem tenir els dos navegadors en la maateixa màquina, però no executant-se alhora!

Els exemples son per una màquina Windows (és el que tinc a la feina ;·), però amb un Linux qualsevol també funcionarà, només cal canviar els accessos allà on tinguem els navegadors.

Informació privilegiada per assaltar la frontera

Els assalts a la tanca de Melilla per part d’immigrants que intentaven passar-la han estrenat una nova tàctica: la melé (vist que els assalts amb escales a la doble tanca no van funcionar el 2005).

La tècnica pot ser una mica barroera, perquè es basa en la quantitat de gent que hi arriba i en el desbordament de les forces vigilants, però en el segon intent hi ha un petit factor diferencial: Els qui volien passar no ho han fet a la babalà, han escollit un moment específic: la tanda de penals en el partit Espanya-Itàlia, i això demostra un grau més alt de sofisticació: l’ús d’informació sobre l’objectiu, el coneixement del seu funcionament.

La tàctica d’atacar (o intentar passar) usant festes, dates o moments assenyalats no és nova (durant la guerra d’independència nord-americana, Washington va creuar el Delaware la nit de Nadal de 1789, i la guerra del Iom Kippur del 1973 va començar durant una festa jueva, per exemple), però si que és el fet d’usar aquesta informació en moviments d’aquest tipus… Seria interessant saber si creix l’intent de traspassar la frontera mexicano-americana durant les finals de la NBA o la SuperBowl, sense anar més lluny…

Notes de feina: blog + wiki

Gran part del dia laboral d’avui he estat consultant pàgines i correus, enviant correus, retocant documents i posant informació a wikis interns, em fa l’efecte d’haver generat informació, ara queda esperar a rebre les respostes de tota aquesta feina.

La qüestió és que la gestió de la informació, la pròpia i la forana, ocupa una part important del temps, i, a vegades (moltes, masses), impel·lits pel dia a dia, no ordenem les idees, no deixem el que hem produit i reflexionem sobre allò que hem fet.

En canvi, dedicar una estona a ordenar allò que hem fet, a documentar-ho i a comunicar als altres part de la nostra feina (el que els interessi saber, no cal fer spam), ajuda a millorar tant la feina pròpia com la de l’equip, per allò de que t’adones de tot el que has fet (ho has deixat de fer).

Ja fa temps que a la feina uso un blog de consum propi a mode de dietari, de registre de tasques fetes, i és extremament útil a l’hora de reconstruir setmanes de treball o feines. I més, quan aquest blog està integrat amb un wiki on deso informació personal, idees sobre projectes, i informació sobre reunions, tot etiquetat amb els mateixos criteris i en un sol lloc. Cercar posteriorment informació i valorar la evolució de les tasques o buscar alguna idea perduda no costa res: només un troç de final de dia i uns milisegons de CPU.

Missatge transparent à la Humanized

Jugant una mica amb Javascript i css, he creat una petita utilitat per mostrar missatges a l’usuari en una aplicació web de manera no intrusiva, és a dir, que no molestin gaire ni distreguin del flux de treball.

La utilitat la podeu trobar a l’apartat del Taller de la web, on també es pot probar.

Està totalment influenciada per les idees de la gent de Humanized, i al post Monolog Boxes and Transparent Messages podeu trobar una explicació més ben plantejada que la que jo podria fer.

L’exemple d’en Raskin, però, usa Mochikit, que és una llibreria prou pesant com per usar-la només per això.