Ajudar Afganistan

Acabo de llegir “El llibreter de Kabul”, d’Asne Seierstadt, i hi he trobat una societat pobre, miserable, tancada en si mateixa i barrada per unes tradicions de ferro que asfixien qualsevol intent de sortir-se’n d’elles, on les dones son simples objectes, cuidadores de la casa i els fills, sotmeses a qualsevol poder masculí, i els homes estan atenallats també per uns costums i unes regles que no permeten cap desviació de la norma.

Regles de ferro que atenallen una societat. Una presó invisble per a tota una societat. Un país pobre incapaç d’imaginar qualsevol altra cosa diferent de la que ja hi ha, perquè qualsevol altra cosa xocarà amb les tradicions, amb el-que-és-correcte. Tradicions que atenallen però de les que se senten orgullosos. Pobresa que no permet pensar més enllà del dia a dia, pobresa que no permet invertir per millorar les vides.

I en aquest país volem els occidentals imposar una democràcia al nostre estil? Volem imposar una pau militar mentre el país es mor de gana i no avança?

Potser una altra manera d’ajudar Afganistan sería canviar els objectius: no canviar nosaltres el país, que canviés ell. Nosaltres hem d’ajudar tant com poguem, però la voluntat ha de ser pròpia, no imposada.

Lector de feeds: flock, el navegador social

He estat provant uns quants lectors de fils rss últimament, perquè no estava content amb els que he usat fins ara: trobo que anar repassant font per font és avorrit i cansat, i el comptador d’articles pendents el tinc com una espasa de Damocles al damunt, no m’interessa, tampoc no faig servir les capacitats socials ni vull que d’altres puguin saber què llegeixo i, per acabar, vull que sigui tant independent com sigui possible d’un sistema operatiu i sigui fàcil d’instal·lar.

En un article anterior comentava feedly, snowl i trawlr: el primer i el tercer, com en Pere Quintana apuntava, depenen de tercers i, per tant, les meves dades estan en casa d’algú altre, un punt menys per la privacitat. Tot i que he estat treballant bastant amb trawlr, aquest punt no m’agradava i, per postres, estic trobant que té problemes d’actualització de les fonts. Llàstima, perquè era un bon candidat. Feedly és una extensió de Google Reader per Firefox, i ja fa temps que vaig deixar Google Reader, i snowl és una versió molt primerenca i que apunta molt més enllà d’un “simple” lector de feeds.

He provat també Liferea, Blogbridge i RssOwl, i tenen una interfície massa clàssica (com akregator o els canals rss al thunderbird, si voleu). Blogbridge podria arribar a tenir una vista d’actualitzats a partir dels “clever feeds”, però és ferragós de muntar i lent d’arrencada.

D’aqui he passat al sage, sage-too i brief, plugins de lectura de rss del firefox. La idea de visualització dels dos primers ja s’assembla a la que vull, però ha de ser font a font, i el tercer no em permet una visió parcial dels articles per saber si m’interessen: o títol o tot l’article (massa poca informació o navegació ferragosa).

Ja no em queden gaire opcions, doncs.

Cercant una mica més, torno a trobar-me amb Flock, un navegador orientat a comunitat basat en Firefox i que ja havia usat fa algun temps. Sorpresa! Té un lector de fonts incorporat que presenta les dades per ordre cronològic, les pots veure totes, una a una o per carpetes, en una o dues columnes i només el títol, un resum o bé tot el text.

Si a això li afegim la integració amb d’altres serveis com twitter i del.icio.us, ho tinc tot en un. Té a més una vista (My World) que es pot posar com pàgina per defecte on es poden veure alguns canals, com els feeds preferits (surten els últims actualitzats) o els amics (per exemple, els contactes de twitter i els seu estat).

L’anirem provant durant alguns dies…

Google sense Google

Google ha passat de ser només un motor de cerca a ser alguna cosa més semblant a una empresa de publicitat.

La qüestió és com pot afectar, o si afecta d’alguna manera, tot això als resultats del cercador: youtube, blogspot o la nova knol, entre d’altres, pertanyen a Google: com més resultats ofereix d’aquestes pàgines o millor posicionades estiguin les pàgines en els resultats, més tràfic intern genera Google i per tant més possibilitat de col·locar els seus anuncis.

Això no treu valor als resultats de Google (el contingut és el contingut, de fet), però ajuda a situar una mica més el context, crec.

Com serien els resultats de Google sense els llocs amb contingut de Google, és a dir, si Google fos “només” un motor de cerca? El finès Timo Paloheimo ha fet un experiment amb el seu Google minus Google, proveu-lo.

Lectors rss com diaris: river of news

Els fils de suscripció rss s’han convertit de fa temps en una de les meves fonts primàries d’informació: dels articles i notícies que arriben cada día al meu agregador, salto a veure aquelles que més m’interessen al seu propi lloc: l’agregador s’ha convertit en el meu portal de notícies; així, és clau trobar un lector de rss que s’adopti bé als meus usos.

Convertint-se en el meu “diari” particular, necessito (m’agrada, vull) que l’agregador em presenti les notícies d’una determinada manera: agrupat per dates, amb una navegació per etiquestes (que conformaran les seccions del meu “diari”), i una visualització clara. No m’interessa tenir un volum d’informació gegant en pantalla (un mega-resum de tot), ni faig servir les capacitats socials (que acostumen a intentar lligar-te a un lloc), ni em cal una organització per carpetes com si del correu o del disc dur es tractés.

En aquest sentit, el concepte original del flux de notícies (river of news) de Dave Winner s’adapta a això que dic: la informació es presenta com un flux de dades entrants, segons van arribant, com si d’un diari es tractés, i no són gaires els lectors rss que implementin aquest concepte. Crec, a més, que llegir les notícies d’aquesta manera elimina un factor molt negatiu per mi: el compte d’articles pendents de llegir, que transforma el llegir les novetats en una carrera per posar a zero aquest comptador.

N’he trobat alguns, però, que poden ser interessants:

  • Feedly: una extensió/pàgina per Firefox que ofereix els fils de suscripció com si de la portada d’un diari es tractés: l’últim article de cada font i els número d’articles publicats per cada un d’elles, a mode de resum de secció (cada etiqueta és una secció) i que també s’integra amb altres serveis com twitter. Un concepte molt, molt interessant i una presentació molt acurada. Per mi només té un problema: només llegeix els feeds de Google Reader, no pots importar un OMPL d’un lloc qualsevol (suposo que farà servir les API del reader per presentar i organitzar la informació).
  • Snowl: una extensió pel firefox, en mode beta, actualment. És molt més que un lector de feeds, però en una de les vistes implementa el concepte del river of news. Interessant conceptualment, però una mica verda en quan a usabilitat i capacitats, encara. (no deixa de ser una beta ;·)
  • trawlr: Un descobriment afortunat: un lector web de fils rss fet en ruby. Presenta les notícies agrupades per dates, amb etiquetes (es poden veure totes les notícies, només les d’una etiqueta o les d’una sola font). Una interfície molt clara i senzilla, i una bona gestió de les fonts. Inicialment presenta els conjunt de dades més actualitzades però a mesura que navegues avall te’n va presentant més: no hi ha el factor estrés del comptador de pendents, i tens a la teva disposició tota la informació. De moment l’estic provant i m’agrada.

Una altra opció és fer servir feevy com un lector en mode “diari”, ja que només et mostra l’últim article de cada font.

Fills de la xarxa

Ahir la meva filla de cinc anys i mig em va sorprendre demanant-me que anéssim “al google” a buscar jocs. No és que no estigui acostumada a tractar amb l’ordinador, tant a casa com a escola el fa anar, o ens veu a mi i a sa mare treballar-hi, però em va xocar la familiaritat amb que parlava del google, com si fos una cosa evident o que tothom sap.
Certament, és el seu món: creixeran rodejats de xarxes, eines i usos que potser ara no ens imaginem, i els trobaran d’allò més normals i evidents.
Crec que en el cas dels pares la nostra feina no serà doncs apuntar-los a cursets d’informàtica (quina idea més dels anys 80!) sino donar-los criteris i guiatge per saber triar i remenar, per moure’s dintre d’aquest món interconnectat.
Ben mirat, però, això és el que hem de fer en la resta d’àmbits de la vida.