Llibres electrònics: redefinint les editorials

El llibre electrònic és molt més que l’aparell lector: és el propi contingut, el format i la extensió, la facilitat de distribució i l’emmagatzematge. Totes aquestes característiques poden fer que el llibre es pugui adaptar més a les tendències de lectura actuals

Creemos repositorios en Dominio Público con formatos optimizados para libro electrónico y, digamos… 23 páginas como máximo para los ensayos y 42 para los relatos. Dejemos que se organicen comunidades de lectura, creación y ensayo. Descubramos y promocionemos nuevos autores que se desarrollen ya en los nuevos formatos.

o fins i tot que es puguin crear nous canals de distribució dels mateixos:

Guys, do you think you might want to collaborate with Lexcycle (Stanza) and Feedbooks toward a seamless interface through which people can buy books, especially the nonDRMed ePub variety? Perhaps you can look beyond the standard suspects and think about creating a new e-book ecosystem.

Em demano si també seria possible que, si més no en part, el llibre electrònic, combinat amb les comunitats en xarxa, fes que es replantegés la mateixa indústria editorial:

Avui en dia, les editorials son molt més que seleccionadores de textos que després imprimeixen i venen: son distribuidores, publicistes, cercadores de nous lectors i de nous escriptors… han creat un mercat que s’alimenta de la continua novetat i que ha de despertar el desig de comprar llibres, per vendre un producte més, en aquest cas cultural. Això fa que, en molts casos, la qualitat del text no sigui la que et prometen, o que la qualitat de la traducció, encarregada a mans poc curoses, rebaixi molt el nivell del text o canvii el seu significat…

Seria possible que, en un món en xarxa, els autors poguessin vendre directament els seus textos en format electrònic o bé que compressim els textos d’autors d’altres llengües a traductors de la nostra confiança, que sabem que fan un treball acurat?

Quin efecte tindría, doncs, aplicar aplicar la teoría de la llarga cua per un mercat com l’editorial en l’àmbit de llibres electrònics? Com afectaria la economía de l’abundància a les petites editorials especialitzades o als professionals independents? Obriria noves oportunitats econòmiques, per exemple, associacions de traductors amb un segell de qualitat que garantíssin el text traduït, comunitats de lectors que donessin el vist-i-plau a traduccions, petites editorials amb catàlegs especialitzats i de qualitat, autors sense intermediaris, apostes més arriscades o minoritàries de les editorials, reedicions de clàssics fora de catàleg amb poques perspectives de venda massiva?

2 thoughts on “Llibres electrònics: redefinint les editorials”

  1. Manel, estic seguint amb força interès aquesta sèrie d’entrades sobre el llibre electrònic que estàs fent. Si bé m’agraden els llibres tal com són, també m’agraden el aparells que van sorgint amb la idea de fer-nos la vida més còmoda, i el llibre electrònic n’és (i com a bibliotecari és una realitat que hem de començar a plantejar-nos!).

    L’únic perill que li veig és que es generalitzin els models tancats estil Kindle, els editors haurien de fer l’esforç de crear llibres que puguessin ser llegits en qualsevol plataforma, que els mitjans per fer-ho i els formats existeixen.

    Hi ha un cosa del text d’avui en la que no hi estic d’acord: l’afirmació de David de Ugarte sobre la manca de temps per llegir. Qui vol llegir, qui li agrada llegir, troba temps per llegir 49 pàgines, 200 o 1000 d’una tirada. Aplicar massa literalment el model que proposa ell només satisfaria una part dels lectors, em sembla. Però la idea de crear dipòsit de textos de domini públic és molt interessant. També ho seria, com dius tu, poder accedir a textos descatalogats o que difícilment s’editarien.

    Perdona la longitud del comentari, però és que és un tema interessant. Per cert, parlant d’autor que venen directament els seus llibres: en Carles Bellver ho ha fet amb els seus dos darrers llibres (““Ja disponibles: dos nous llibres”).

  2. Ferran,

    Com dius, la generalització de models tancats estil kindle no suposaria un benefici, ans al contrari: no pots llegir a qualsevol lloc o en qualsevol moment, com si pot passar amb la música, i els teus gustos poden no ser coberts per un sol editor, o les teves necessitats de lectura no son només de llibres editats (rss o articles de diaris o revistes, per exemple): com més independent sigui el model, millor.

    Estic d’acord amb què qui vol llegir troba temps per fer-ho, independentment del número de pàgines, crec que en David es referia més aviat a ampliar la base de lectura, a buscar nous lectors oferint nous formats que ara no tenen sortida o encaix en els formats editorials habituals; és, per tant, una proposta complementària, no alternativa.

    L’exemple que cites d’en Carles Bellver és molt interessant, i va precisament en aquesta línia de què parlem. Potser si tingués la oportunitat o el parc d’aparells fos una mica més notables també s’hagués decidit a fer-ne una edició íntegrament electrònica…

    Última: res a dir de la longitud del comentari, faltaria: són moltes coses a parlar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.