T’atures o et mous?

Treballes amb un seguit de tecnologies, conceptes i productes que domines, et sents segur. Però després aixeques el cap, mires una mica més enllà i veus que encara queda molt per aprendre: noves tecnologies, noves idees i nous productes… quin vertigen!

  • Opció còmoda: amagues el cap i segueixes amb el que feies. Menys feina, menys riscos. Conseqüència: acabes fent sempre el mateix i fossilitzant-te.
  • Opció moguda: Et tires a la piscina, aprens, experimentes, t’arrisques. Conseqüència: Guanyes coneixements i experiència, amplitud de mires.

Tu tries.

El valor de les xarxes 2.0

Em demano quin és el valor afegit que tenen les xarxes socials, o millor dit, el valor afegit de les xarxes socials muntades sobre serveis web, la famosa web 2.0.

De xarxes socials ens en podem muntar tots amb weblogs, o amb el correu electrònic o la missatgeria instantània, però les que estan triomfant son les que venen donades per serveis com twitter, facebooks o tuentis…

Aquestes eines et faciliten la feina de construcció del teu perfil la cerca de coneguts, i t’ofereixen una plataforma de cara al món, però no és or tot el que llueix:

Però, a desgrat d’això, aquestes xarxes creixen: la facilitat de creació dels perfils, el contacte ràpid amb molta gent i la facilitat de creuar comentaris (a vegades converses), mantenen la il·lusió d’una xarxa social i, mentrestant, proporcionen una plataforma immillorable de relacions i preferències per dibuixar connexions i perfils d’interessos, establir grups i objectius potencials per a la publicitat que elles mateixes envien.

Aquest és el valor afegit de les xarxes socials 2.0: poder explotar comercialment l’esperit de comunicació inicial de la xarxa.

Mentrestant, amb weblogs, correu i missatgeria instantània, la sensació de connexió instantània pot no ser tanta (no tens tants contactes alhora, no tothom diu tantes coses alhora), però crea una xarxa subterrània, invisible i molt més difícil de seguir però que estableix uns lligams forts i una privacitat molt més real que la de les aplicacions web 2.0 i les seves restriccions d’entrada al club.

Nou president, nova web

Vía Oscar Barber m’assabento que, a nivell web, ja es comencen a produir alguns canvis:

  • Nova web de la Casa Blanca: Change.gov ara és WhiteHouse.gov. La transició ha acabat, el canvi és aquí. Aquest és el missatge.
  • Nou fitxer robots.txt: aquest és un fitxer que diu als cercadors (Google, Yahoo, etc…) què poden i que no poden buscar. El nou fitxer permet buscar arreu: transparència.

Un dels detalls que més m’han agradat de tot el que llegeixo del canvi (en el vessant tecnològic) l’he trobat un post de Tim O’Reilly, on explica que la nova administració està encarregant més coses a petites empreses: un canvi que pot semblar insignificant, però que diu molt de l’estil: no busquem grans companyies, grans despeses de pressupost, busquem gent que faci bé la seva feina i que siguin eficients.

Potser que més d’un n’hauria de prendre nota.