Tastant un e-book

Avui he pogut provar un lector de llibres electrònic, concretament un iLiad Book Edition.

Tot i les voltes, cerques, reflexions, preguntes i demés sobre aquests aparells, encara no n’havia tingut cap a les meves mans: soc molt prudent abans de fer una compra d’aquest tipus.

La qüestió és que l’aparell m’ha agradat, m’ha agradat força: la resolució de la pantalla és molt bona, i tant les lletres com les imatges es veuen bé, la navegació és senzilla i l’aparell és fàcilment portable. No m’ha agradat, però, el temps d’arrencada i, sobretot, el temps d’espera al passar de pàgina.

El més bò de tot és que m’ha servit per aclarir-me les idees al respecte, ara ja tinc els punts que demanaré al meu aparell ideal:

  • el tamany mínim de pantalla que jo vull és el de 8 polzades de diagonal, equivalent a un DIN-A5. 6 polzades és legible, però dubto que sigui còmode: qui vol llegir en una llibreta de notes?
  • el llàpis o la possibilitat de notes no és necessària per mi. Si serveix per augmentar excessivament el preu, no m’interessa.
  • el tenir wifi tampoc és determinant: el vull per llegir llibres, no per baixar-me’ls o per llegir rss
  • la durada de la batería ha de ser llarga, no en hores, sino dies.
  • ha de ser lleuger. L’iLiad es més lleuger que un ultraportatil, és clar, però no és tan lleuger com un llibre de, posem, 200 pàgines.
  • el preu màxim que estic disposat a pagar son uns 300 euros.

És clar que això depèn de l’ús que se li vulgui donar a l’aparell i de les circumstàncies de cada un.

En el meu cas, si trobo un aparell com aquest, però més lleuger, amb un pas de plana més ràpid, batería de díes, 10 polzades de pantalla i 300 euros, la tentació serà molt gran. I somiar és gratis, que diuen.

5 thoughts on “Tastant un e-book”

  1. Jordi,

    Això ja va a gust del consumidor ;·)

    Però si ho dius pel tema del cost, DRM, disponibilitat, etc…: No em faria res haver de pagar per un contingut de qualitat, ben formatejat i del qual jo pogués disposar on volgués i quan volgués, és a dir: no vull DRM. Si jo compro una cosa és meva i faig amb ella el que vull.

    És clar que m’agradaria, sent egoïsta, no haver de pagar res, però entenc que tota obra té un cost, per això no em faria res comprar-les a un preu raonable. Altra cosa és qui en treu més beneficis: l’editor, l’autor, el venedor… donada la facilitat d’internet, el beneficiari més gran hauria de ser l’autor, cosa que ara no sé si va així…

    No sé si amb això responc una mica la pregunta…

    Però aquí hi ha molts més temes: canals d’accés, disponibilitat on-line vs off-line, model de “venda” (suscripció, venda directa..)

  2. Bé, no era tant el tema del cost i el DRM, on estaríem d’acord, sinó més aviat amb el catàleg disponible.
    El meu nivell d’anglès és justet per legir segons quins textos, i em sembla que els títols disponibles en castellà, i no diguem en català, no és massa ampli (tampoc no ho dé del cert). Aleshores, comprar un aparell especial per a lectura, però haver d’anar a parar al llibre tradicional igualment…

  3. Si parles de la oferta disponible, aleshores, i obviant el que hom pot descarregar de manera gratuita, demanaria, senzillament, que el mercat de llibres electrònics sigui parell al dels llibres tradicionals, si més no en aquells que són fàcilment adaptables al nou mitjà:

    Fer versions electròniques de llibres de fotos o il·lustracions, per exemple, potser no tindria gaire sortida, però per llibres de lectura normal o de tipus tècnic, hi hauria d’haver el mateix. Si no, el mercat no arrencarà.

    En aquest sentit, iniciatives com l’edi.cat son passos en aquesta direcció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.