Repensant els ordinadors

Des de fa un temps, un nova categoria d’ordinadors sembla haver entrat amb força al mercat: els netbooks, cosins petits dels portàtils.

La qüestió, però, és que per més que ens ho venguin com novetats i que, de fet, incorporin algunes novetats, els netbooks estan basats en els portàtils i aquests estan basats en els sobretaula de tota la vida. Poden tenir millores, adaptacions, reduccions de components i d’altres variacions per disminuir pes, tamany i consum d’energia, però els principis son comuns a tots.

Això fa que portem a sobre equips molt potents, amb alts consums d’energia per als usos als que es destinen, sobretot quan es basen en la connexió continua a la xarxa, en l’accés al núvol per a accedir tant a dades com a serveis (és a dir, que “externalitzen” tant recursos d’emmagatzemage com de càlcul).

En una molt interessant entrevista, Mary Lou Jepstein (una de les impulsores del projecte OLPC amb en Negroponte i ara fundadora de Pixel Qi) parla del que està fent ara i del que va fer amb l’OLPC, i el que proposa és un revolució, res més que repensar els ordinadors, des de fora, cap a dintre, des de la pantalla i el teclat cap a les plaques base, ajustar el consum i les necessitats d’energia en base al que l’usuari fa en determinat moment (basant-se en quelcom que ja sabem: gran part del temps, un ordinador se’l passa esperant a rebre una entrada, una ordre, de l’usuari perquè gastar cicles, aleshores?)

Però no és només això: també és el disseny, el número de peces, la manera de disposar-les, la quantitat de material necessària per fer un ordinador, la resistència i la durabilitat…

Jepstein no pensa en termes d’indústria: pensa amb la persona i el planeta en ment, com a usuaris i beneficiaris finals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.