Gestió de projectes i mumis

Quan hom parla de la gestió de projectes, el primer que vé al cap son dates d’entrega, pressupostos, anàlisis, proves, terminis, documents i tot un seguit de tècniques i mecanismes per controlar i garantir que la feina es fa ben feta minimitzant despesa i temps d’execució.

Una part integrant molt important d’un projecte es l’equip que el duu a terme i, liderant l’equip, el cap de projecte, que en una visió molt simplista es podria veure com el que planifica i controla, i poca cosa més. Però potser la tasca més important que ha de dur a terme el cap de projecte és la direcció dels components de l’equip, per exemple:

  • conèixer els integrants,
  • els punts forts i dèbils de cada un,
  • com integrar-los i minimitzar friccions,
  • com sumar esforços,
  • comunicar i no amagar res,
  • potenciar la dinàmica de grup,
  • com reconèixer les habilitats de cada un i potenciar-les en benefici del grup

En definitiva, com fer un grup compacte que treballa amb un objectiu comú, dintre de la feina que a cadascú li pertoqui.

Vist així, la figura del cap de projecte se m’assembla molt, molt, a la figura del mumi en una xarxa social: més que el cap d’una estructura piràmidal, és el node central d’una xarxa.

Linies borroses entre ebooks i netbooks

Si un dispositiu de llibres electrònics i un netbook usat per llegir llibres es poden diferenciar, bàsicament, per la pantalla, que pot passar si la mateixa pantalla es fa servir en els dos? Una pantalla que permeti la velocitat i el color d’un portàtil i la legibilitat en exterior, la comoditat i el consum d’una pantalla de tinta electrònica…

Pixel Qi ja estan anuncia que ja estan treballant per servir-les als fabricants. Quan veurem màquines equipades a tecnologia?

Escriptura en llibres electrònics

Nielsen sempre ha dit que escriure per la web és diferent d’escriure per un mitjà en paper. Ara resulta que escriure per llibres electrònics també serà diferent, perquè és un altre mitjà, amb unes altres característiques.

Tot dependrà de la intenció amb que s’escrigui, però és interessant com un nou concepte, el llibre electrònic, pot comportar canvis similars als de la web: nous requeriments d’usabilitat, noves maquetacions, noves maneres d’escriure, disposicions del contingut en funció de la intenció de venda…

Usabilitat de llibres electrònics

Jakob Nielsen, el gurú de la usabilitat, revisa la usabilitat del Kindle d’Amazon.

Conclusió: els llibres electrònics son ja bons per alguns usos. Per llegir a casa, però, encara son millor els llibres de paper (el destacat és meu).

(Nielsen parla del Kindle, però crec que la seva conclusió és extensible a tots els dispositius de tinta electrònica. Potser una pantalla més gran, un temps de resposta menor i un preu més baix ajudarien al canvi d’opinió.)

Murs

Arreu del món s’aixequen murs per intentar aturar fluxos de població no desitjats, per separar comunitats: entre la Índia i Bangladesh, a la frontera mèxico-americana, a Ceuta i Melilla, entre Israel i Cisjordània, entre les dues Corees o d’altres ja caiguts com el de Berlín…

Però aquests murs no son més que pegats temporals, solucions momentànies d’estadistes que s’ho miren tot a través d’un mapa, que creuen que es pot dibuixar sobre el terreny una línia tan clara com la d’un mapa.

Sota l’excusa d’aturar el terrorisme o la immigració no desitjada, s’aixequen barreres entre comunitats, es trenquen fluxes de comunicació i econòmics, i s’amaga, a vegades, la incapacitat tant de dirigents com de pobles de conviure plegats. Intents de solucions senzilles que no arreglen res, que potser fins i tot ho espatllen més, això sí, separadament.

El problema és que tots els murs acaben caient. Així, perquè construir-los? Perquè no buscar solucions no tan visibles però que durin més i no fereixin tant?