Fugir

Camino per boscos obagosos, xops i curulls de molsa, pujo a cims ventosos, passejo per clarianes solejades, m’enfilo als roquissars, deixo que el sol m’escalfi i que el vent em parli…

Cerco el refugi dels espais oberts, la companyia de la solitud; intento fugir dels dubtes, d’allò que m’atenalla i m’empresona.

Però no puc.

Com fugir de tu mateix?

2 thoughts on “Fugir”

  1. Aquí rauen tots els nostres mals, en voler fugir de nosaltres mateixos! … quan la veritable felicitat seria autoconèixe’ns profundament, en lo bo i en lo dolent.
    Més que córrer milles enllà inútilment, perquè no aturar-nos i mirar-nos endintre?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.