MTC sí, MTC no

Ja és oficial: Ascó presentarà candidatura per tal que s’hi faci el famós MTC, el magatzem de residus nuclears centralitzat, un assumpte del que els mitjans d’informació n’han anat ben plens aquests dies.

I això és precisament el que em xoca: tant com s’ha informat d’actes, assembles, declaracions de polítics i contradeclaracions, de pressupostos i plans, encara continuava tenint la sensació de no estar informat del tot, de no saber pros i contres del magatzem, o del perquè de la candidatura.

Avui un amic de per aquelles terres m’ho ha explicat en quatre frases: el poble viu d’allò, de la nuclear, i té un nivell de vida gràcies a això que sobrepassa amb molt el de la zona; sí es veritat que hi ha molts càrrecs mitjans i alts de la central que potser no viuen al poble, sino a poblacions costaneres, però també és cert que la central ha donat feina a molta gent, i que noves generacions ja més ben preparades sí que opten a aquests llocs, afiançant població al territori… si fa no fa, i pensant una mica, tot això se’ns pot ocórrer. Però m’ha donat un argument que, de tant obvi, ni se m’havia passat pel cap: la central és allà, ja hi és, no la mouràn. Què vol dir això? Que, encara que no facin el MTC, la central, les seves instal·lacions i els terrenys ja estan contaminats, s’han de tancar i no deixar accedir ningú. Tant per tant, potser millor treure-li algun rendiment, no? Si parléssim d’un lloc on s’ha de fer de bell nou el magatzem, les coses serien d’una altra manera…

El President Montilla deia ahir, crec, que Catalunya ja contribueix prou en temes radiactius perquè genera el 40% de l’electricitat d’origen nuclear de l’estat, i apel·lava a una versió inversa de la solidaritat interterritorial… el que no va recordar de dir és que, tot i així, Catalunya és importadora d’energia, en consumeix més de la que produeix.

No val tampoc l’argument que el magatzem és temporal: qui mourà els milers de tones de residus radiactius d’aquí 60 anys? I el transport, els riscos i altres punts inherents a la centralització? I també caldrà repartir bé entre el territori els cèntims promesos o veure què en queda després de construir el magatzem (en Marià Hierro ho explica molt bé)…

No estic a favor del magatzem, però és curiós com quatre frases m’han permès comprendre millor els arguments de l’altre cantó. Potser no tanta política ni informació puntual, sino una mica més de fons i explicant l’entorn i les circumstàncies ens faria entendre millor les coses.

5 thoughts on “MTC sí, MTC no”

  1. Estic molt content que mencionis el fet que *ja* hi ha una central a Ascó. Posats a fer, més val posar més pressió a Ascó que fer malbé un altre municipi. No? És el primer que vaig pensar.

    Després hi ha dos arguments més per defensar la decisió d’Ascó.

    El primer és que en algun lloc han de posar els residus que *ja tenim*! El debat del cementiri és independent del debat de l’energia nuclear futura. Si es tanquen totes les nuclears, encara ens quedaran els residus que s’hauran de tractar, desar i vigilar. Així doncs, es pot estar en contra de l’energia nuclear, però estar en contra de la bona gestió dels residus que *ja* tenim em sembla de bojos.

    Finalment, hi ha un argument per a independentistes. El govern reclama que no es posi a Ascó per temes d’equilibri territorial. Doncs de ser així, per respectar l’equilibri territorial, millor que agafin la SEAT i la portin a Extremadura, que allí hi falta indústria i nosaltres en tenim molta. I també que se’n portin la meitat de la química de Tarragona, que ja respirem prou merda al sud de Catalunya. Que la portin a Galícia!

    Si Catalunya ha de ser independent, ha de començar a assumir part de les seves responsabilitats, i si, malgrat tenir més centrals nuclears que ningú, és deficitària en energia, doncs s’ha de menjar els seus propis residus.

    Això em recorda un comentari que vaig sentir a la ràdio. Era un diputat de CiU que deia que sembla mentida que els catalans paguem impostos de successió quan els madrilenys no en paguen. Doncs miri senyor diputat de CiU, si vol, anul·lem l’autonomia i deixem que les corts de l’estat facin tota la legislació, així segur que serem com els madrilenys. Catalunya paga impostos de successions perquè així ho ha decidit el Parlament, representant de la voluntat del poble. Ser sobiranista només per allò que és bo és molt fàcil!

    Així doncs, el meu punt de vista és que assumim els fets, si Catalunya produeix residus, els ha d’assumir. Ah, i si ara preocupa tant l’equilibri territorial, com és que les terres de l’Ebre estan en l’estat que estan? No, el govern no es preocupa per l’Ebre, es preocupa per la demagògia i l’argument fàcil.

  2. Fede, l’energia del futur no hauria de ser la nuclear, hem de tirar cap a renovables i, sobretot, reduir el consum: racionalitzar-lo i usar aparells eficients, distribuir la producció i repartir l’emmagatzematge (xarxes intel·ligents?). Mentrestant, la porqueria ja la tenim i l’hem de gestionar, per més perillosa que sigui… Tant de bò es trobi el dia de demà una manera diferent de ser-ho i el MTC sigui, realment, temporal.

    El debat vers les Terres de l’Ebre son figues d’un altre paner: Cal inversió, però amb visió de futur i estratègia, però no és gens fàcil: per posar un parc tecnològic a Ascó no hi vindràn les empreses, cal crear una massa crítica, un ecosistema d’empreses que s’hi vulguin establir, i aixó no es fa només amb peles: comunicacions, infrastructures, centres d’estudis…

    Complicat, tot plegat. Què en deuen pensar, els polítics?

Respon a fv Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.