Rendibilitzar la música

És el futur de la indústria discogràfica l’streaming (spotify, last.fm…)? Potser sí. El que és segur és que intentar reproduir models de venda i control de suport físic en suport digital ni té ni tindrà cap èxit, i que afegir continguts (premium?) al producte que vol l’usuari, tampoc: perquè vull mil extres a un segon cd o dvd quan jo només vull música? Baixa’m el preu, dóna’m només el que demano.

Si el model de streaming, de convertir continguts en serveis és el futur, el problema serà com fer-ho rendible: hi ha una cara econòmica i tècnica, sens dubte: preus accessibles, serveis fàcils, ràpids i portables… segurament la gent està disposada a pagar per un bon servei, suposa molts avantatges. Però aquí hi ha l’altra cara: també hi ha un component social: en aquest país, com a mínim, ens hem acostumat (molt) al tot gratis, i això cal canviar-ho: no cal pagar impostos revolucionaris a les discogràfiques, però també cal entendre que tot treball té un esforç afegit, i que d’alguna cosa s’ha de viure, no?

I això son figues d’un altre paner, sí, però de l’hort del costat.

2 thoughts on “Rendibilitzar la música”

  1. Hum… no se si seran figues de l’hort del costat o del mateix…
    El problema es, com dius, que aquest pais s’ha confós l’Estat de Dret, amb l’Estat dels Drets, oblidant els deures, és a dir, que les coses tenen un preu.

    Tot i això, crec que el futur podria anar cap al sistema “Megavideo”. Blockbuster pot ser que tiri cap aqui.
    Un preu fixe al més que doni accés (anava a posar ‘dret’!!!) a contingut en modalitat ‘barra lliure’, o bé model Spotify/iTunes: 0.99$/€ per tema (i al canvi sortim perdent).
    Crec que en aquesta pell de brau a Megavideo no li va gens malament… però no tinc clar que plataformes diferents puguessin sortir-se’n. Anar a Megavideo té l’aurea de tocar el que no sona a les societats de gestió.
    El problema seria, doncs, d’apreciació:SGAE està fent MOLT mal als musics i artistes, tot i que alguns no s’ho vulguin creure. ‘Casualment’ aquests alguns son els que dels darrers 5 àlbums, tots son recopilatoris…

  2. El problema de l’SGAE son les formes: és clar que tothom ha de viure del seu treball o com a mínim intentar-ho, i amb un model tot-gratis-baixo-el-que-vull això no s’aconsegueix, però anar amb una política agressiva com la d’ells tampoc no treuen res de bò.

    Cal un treball de pedagogia (a llarg termini), cal diàleg amb diferents entitats associades, una flexibilització de les tarifes (no és el mateix una perruqueria que un bar musical que l’himne d’un equip de futbol), cal buscar acords i mostrar la part bona de la recaptació, per a què serveix. Però de la manera que van i associant-se amb les discogràfiques i el seu conte de la lletera… potser no és el camí més indicat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.