Mundial i política

Que Espanya hagi guanyat el mundial farà que ara ens haguem d’empassar unes quantes manifestacions espanyolístiques i demostracions d’orgull patri barroeres (ja se’n comencen a sentir algunes), i més d’un aprofitarà per escombrar cap a casa i treure rèdits polítics de la victòria esportiva. I farà també que no s’entenguin realitats diferents a la espanyola.

Bocates sostenibles

Encara soc d’aquells que cada matí es fan l’entrepà per a la feina (bé, el meu i els de la tropa), i cada matí els embolico amb paper d’alumini, paper d’alumini que té un ús d’un parell tres d’hores, fins l’hora d’esmorzar…

És higiènic i net, però no és gaire sostenible: cada dia tirem (o reciclem, és igual) aquest paper per un petit ús. I igual si fos una bossa de plàstic o un altre tipus de paper, opcions, que, a banda, no m’acaben de fer el pes (segur que se m’obre l’entrepà ;·)

M’estic plantejant començar a usar bosses per entrepans reutilitzables, com el boc’n roll, com que sempre vaig amb la bossa penjant, no em fa res que després quedi buit… Algú de vosaltres n’usa?

Llibres de paper vs llibres electrònics

Periòdicament van apareixent notícies sobre els llibres electrònics i els llibres en paper, sobre com afectaran a la edició tradicional, als editors i al mercat, sobre si el suposadament previst pirateig que hi haurà afectarà a les vendes i al mercat editorial, si les editorials sobreviuran…

És evident que en un futur no gaire llunyà hi haurà grans canvis en el món editorial, que s’haurà d’adaptar a aquest nou mercat naixent, amb unes regles i beneficis totalment diferents, però també amb uns oportunitats que ara no es poden explotar, tant a nivell d’oferta de continguts com de venda de serveis i de fidelització de clients.

Però el que sí que ha de quedar molt, molt clar, és com d’artificial és la contraposició entre paper vs electrònic: un no comportarà la desaparició de l’altre, son mons complementaris: potser el segon es menjarà part del primer, però obrirà nous camins. I el llibre en paper no morirà, podem tenir-ho molt clar. De fet, el llibre de paper, en sí, no ha ni de canviar. Qui ha de canviar son els editors, que hauran de publicar determinats llibres en d’altres formats i adaptar-los: determinat contingut ja té l’objecte perfecte (el llibre de paper), altres continguts o tipus d’edicions potser s’adaptaran millor a nous formats o dispositius.

I no crec que triguem gaire a veure-ho.