Google i Facebook, condemnats a entendre’s?

Que Facebook i Google tenen una particular batalla entre ells i que tots dos son rivals en captar l’atenció dels usuaris és sabut per tothom. Però les estratègies per guanyar l’atenció d’ambdós son totalment diferents, encara que en alguns camps es trepitgin.

Facebook és un lloc d’ús extensiu, on l’usuari hi passa molt de temps d’una manera continuada; és una comunitat tancada on hi ha un coneixement molt elevat dels gustos, perfils i relacions dels usuaris (dades que la gran majoria de vegades ells mateixos han entrat alegrement), és a dir: és un autèntic jardí per vendre productes, sembla, i un gran camp d’exploració social. Però hi ha, de moment, poca informació útil, i sobretot, molt poques eines de consulta i cerca, i tot rau centralitzat a les planes de Facebook, en aquest sentit, l’ús de la nova missatgeria anunciada i la integració dels grups amb el correu tradicional, permetent la interacció des de clients de correu externs, son vies inicials d’obertura de nous canals (és a dir, noves maneres de seguir enganxats a l’ús de la pàgina des de mitjans externs, generant més dependència del producte).

Google és un lloc d’ús intensiu: Hi ha molta, moltíssima informació i que es troba de manera molt ràpida, és una porta d’entrada a la xarxa, un distribuïdor de fluxos. I els mateixos motors de cerca fan que relacionar la informació cercada amb anuncis similars sigui també útil i ràpid, i això té un gran potencial pels fabricants, pels anunciants. Però els usuaris de Google passen poc temps a les seves planes, marxen ràpid. La possibilitat de veure anuncis baixa. I els intents que han fet des de can Google de generar xarxes socials (llocs on la gent passi temps) no han quallat: Orkut, Buzz o Wave (i ja disculpareu la generalització de xarxes socials). Google necessita incrementar el temps d’estada dels seus usuaris a les seves planes per poder incrementar la possibilitat de mostrar anuncis; Google Instant (mostra instantània dels resultats de cerca a mesura que tecleges) o la previsualització de planes poden ser intents en aquest sentit, dins del camp que dominen: si mires la imatge d’una plana potser no hi vas, mires algunes altres… i la cerca immediata també fa que vagis provant diverses temptatives de cerca…

Vist així doncs, paradoxalment l’un podria aprendre de l’altre: Facebook té molt terreny per córrer encara en motors de cerca o en mostrar informació històrica (busca una actualització de fa dos anys), i Google ha d’aprendre més sobre xarxes socials… però permetre l’entrada de la tecnologia d’un o d’altre en la banda contrària seria gairebé com deixar entrar el llop al corral de les ovelles: entrar a la part més privada, el cor del coneixement de cada empresa.

Es resoldrà la paradoxa o cadascú seguirà posant pals a la roda del contrari?

Acció-reacció

En qualsevol situació, anar a remolc de les circumstàncies no dóna marge d’actuació: no et permet avançar-te i preveure el que ve, planejar accions o tasques, distribuir el teu temps i pensar en com solucionar els problemes abans que aquests es produeixin.

Estar a la defensiva, només reaccionant, no permet una actitud constructiva, perquè no és una posició còmoda, no tens la iniciativa, sinó que depens d’altres que no saps per on sortiran: cal donar-li la volta a la situació i posar-se en la posició contrària, prendre el timó o, com a mínim, poder decidir si girem a babord o a estribord.

I no és una qüestió de poder o no: és una qüestió de comoditat personal: poder decidir sobre el que fas, i com ho fas.

La dura lluita pels lectors electrònics

La lluita per portar-se el gat a l’aigua en el terrenys dels dispositius de lectura electrònica sembla que serà aferrissada: encara que dispositius diferents, Apple i Amazon competeixen en el terreny dels lectors electrònics amb els seus ipad i kindle. Al darrere d’altres fabricants volen menjar-se també part del pastís dels tablets, i els fabricants de lectors electrònics també van abaratint els seus dispositius, mentre n’augmenten les característiques.

I ara s’anuncien ja les primeres pantalles i productes de tinta electrònica a color. No podran competir amb les pantalles LCD, de moment, però és un salt per passar de la lectura de llibres en pantalla a la lectura de revistes augmentant, de passada, el negoci editorial i el suport d’aquest a nous formats. I, de passada, s’obre un altre front: versions per ipad de revistes que també podran veure’s ara en color en d’altres dispositius.

Serà interessant veure com convergeixen dispositius i empreses: fabricants de dispositius com Apple que cada vegada tendeixen més a oferir continguts (no només software, també llibres i música) i proveïdors de continguts (Amazon, Barnes & Noble, FNAC) que també ofereixen dispositius per no perdre mercat.

La lluita en aquestes zones comunes serà aferrissada. Falta per veure si al final tot seran zones comunes: dispositius amb tecnologies d’origen diferent però amb solucions finals molt similars, empreses provinents de mercats diferents però que al final oferiran solucions integrals (hardware, software i continguts).

I serà també interessant veure com surten de ben o mal parats el software lliure i els drets de còpia i ús de tot plegat, les limitacions que s’imposin a la suposada compartició d’una cosa que serà teva, o els canvis de preu que hi pugui haver en un mercat de llibres i revistes electrònics amb un volum important…