2 thoughts on “Indicadors econòmics”

  1. Al final l’economia es quelcom tant feble com ho és la confiança, per tant un bon indicador seria aquell que mesurés la confiança dels consumidors respecte al consum. Per tant, avui en dia l’economia ja no es pot mesurar únicament per el PIB, l’endeutament, … d’un territori o d’un altre, es fa en funció d’aquests, però, respecte a la capacitat del mercat per tal d’assumir un determinat risc.
    Que et sembla la BORSA? és el primer indicador econòmic des de fa anys, no lligat a aspectes territorials sinó a una relació molt estranya entre percepció, oferta i demanda. Que el dow jones, el nasdaq o el nikkei pugin o baixin mesura l’economia dels països mes influents i aquesta esquitxa a la resta.

    Al loro amb la reflexió, …, masses cerveses avui !!!

  2. La confiança dels consumidors respecte al consum pot ser un bon indicador de la percepció que es té del mercat o dels actors de l’economía, però no és suficient.

    L’indicador de la borsa pot ser més bò, però tot i així va també lligat a determinats territoris i/o mercats… però com ho fem per mesurar empreses gegants, amb seus i potes a diferents territoris i amb interessos en diferents sectors i mercats? El que jo crec és que tenim indicadors parcials, i, sobretot, fiscalitats i polítiques d’àmbits restringits, que intenten jugar amb corporacions, empreses, mercats, forces i relacions econòmiques que ja no responen només als criteris antics de territori i especialització del producte d’una empresa…

Respon a metal07 Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.