Nicholas Carr: dispersos per culpa de la tecnología?

El País publica una interessant entrevista a Nicholas Carr on parla de la seva teoria sobre la pèrdua de capacitat de concentració, l’ús que fem de la web, de les xarxes socials o de la pèrdua de privacitat per guanyar plaers i comoditats. Esfereïdora la imatge que planteja sobre dirigir-nos a un món feliç huxleyà de manera despreocupada, la nostra tendència a ser eloi tecnològics.

iPad: après moi, le dèluge

Vist l’èxit de l’iPad, tothom s’ha posat a seguir-li els passos a Apple: qui més qui menys prepara els seus dispositius per rivalitzar, o intentar-ho, amb el d’Apple. Diferents tamanys de pantalla, carcasses, colors, dissenys, sistemes operatius… però tot el que es presenten son clons del mateix: ningú dubta de l’encant de l’iPad, però se li ha acabat realment la imaginació als fabricants? O senzillament tots volen el seu tros de pastís, de la gallina dels ous d’or?

Els fabricants tenen una acusada tendència a exprimir qualsevol idea nova per treure’n el màxim benefici, “ensenyar-nos” que allò és el que més necessitem en aquell moment i, pel camí, oblidar bones idees o qualsevol cosa que no olori a beneficis segurs donades les “tendències”; si més no, la majoria.

Però això serà tot? No hi ha res més enllà d’aquesta idea, d’aquests tipus de tablets? Només millores i segones versions?

Cercant una mica es poden trobar d’altres propostes, algunes de les quals poden semblar agosarades i d’altres no simples idees però que van més enllà: l’Adam de Notion Ink, amb la seva pantalla visible sota llum solar (à la tinta electrònica) i tot el seu software dissenyat expressament, o la gent de Kno, que presenten un model de tablet especialment pensat per a estudiants, un aparell substitut de llibres de text i llibretes per apunts, amb un tamany correcte per les tasques que proposa, o veurem què passa amb les idees que es veuen de tabletes amb dues pantalles, a mode de llibre (la versió 2 de l’olpc, per exemple).

Dit d’una altra manera: solucions que van més enllà o que busquen usuaris amb necessitats molt concretes, fora de la gran massa comercial, i que obren noves vies: els tablets que ara semblen d’allò més modern no han fet més que obrir un nou camí per explorar; veurem què queda, o que surt a la llum del sol quan es retirin les aigües.

Armes fora de control

Als europeus ens costa molt d’entendre la llibertat amb que es poden tenir, portar i usar armes als Estats Units. Potser va lligat a les seves tradicions i herència cultural: al llegat dels colonitzadors de l’Oest, a la segona esmena de la seva constitució, o fins i tot al seu fort caràcter individual, o a la seva tradició també de defensa aferrissada dels drets individuals dels seus ciutadans enfront de regulacions governamentals.

Sigui com sigui, cada vegada que es produeix un episodi com el de fa poc a Tucson, o els ja més llunyans a Columbine, al 1999, per exemple, torna a sortir a la llum el debat sobre el control d’armes, un debat que està lluny de resoldre’s: els partidaris d’un control més fort tenen a favor les estadístiques i les víctimes, els partidaris de la llibertat de portar armes argumenten la segona esmena i la llibertat del ciutadà, elements fins a cert punt més volàtils i eteris, culturals, podriem dir-ne, i, sobretot, tenen al seu favor la poderosa Associació Nacional del Rifle i segurament també la potent indústria armamentística i la dreta més reaccionària: difícils contendents a guanyar.