Llegir en català

El 70% dels lectors de Catalunya llegeixen en castellà: si en general es llegeix poc, en català encara es llegeix menys, doncs.

Factors com la llengua d’origen dels lectors o els hàbits tenen influència, és clar (segur que hi ha gent que s’ha acostumat a llegir en castellà perquè abans no hi havia oferta, com hi ha gent catalanoparlant que no el sap escriure perquè no els en van ensenyar); però la oferta també és un factor molt important: anem a una llibreria i quants llibres en català trobem? La gran majoria son en castellà, segur que trobarem autors catalans (faltaria) i best-seller traduïts, però temàtiques més reduïdes, llibre que no sigui de ficció o assaig és molt difícil de trobar. Heu buscat mai ciència-ficció? Còmics? Llibres tècnics?

Es pot argumentar que és un peix que es mossega la cua, al cap i a la fi algú edita els llibres, es gasta uns cèntims i n’espera un benefici. Cal crear una oferta per tenir una demanda? O cal esperar la demanda per satisfer-la?

Em fa l’efecte que, més enllà d’algunes temàtiques (ficció, assaig, cuina), no es tradueix gaire cosa més al català. Potser el món editorial és conservador i juga a un valor segur (i se l’ha d’entendre, amb els temps que corren)… però qui hagués dit fa un temps que hi havia mercat per revistes en català (i n’hi ha)… i qui no trobava, fa encara més, molt ridícul allò de “mans enlaire!” a les pel·lícules de l’oest… (havia de ser “manos arriba!”, no?)

Què vull dir, amb això? Que és un joc a dues bandes: uns han d’arriscar una mica, els altres ens hem de treure els costums i saber llegir qualsevol temàtica en el nostre idioma… i o ho comencem a fer o l’arraconarem cada vegada més.

3 pensaments sobre “Llegir en català”

  1. Hi ha un altre obstacle: sovint les traduccions catalanes triguen més a sortir que les castellanes —sense que hi hagi cap altre motiu que l’aposta de determinades editorials pel castellà. Per contra, hi ha petites editorials que estan apostant pel català, però sobretot en ficció, com dius.

    Però els lectors en tenim culpa, també: tant els que els fa mandra llegir en català (que n’hi ha), tant els que no demanem que hi hagi traduccions en català d’altres gèneres i obres.

  2. La meva experiència m’ha ensenyat que el principal problema és la mandra lingüística. El típic senyor catalaníssim de 60 anys que em demana la traducció a l’espanyol perquè li resulta més fàcil. Aquest senyor, fa 30 anys tenia 30 anys i en tota la seva vida no ha trobat una mica de temps per habituar-se a llegir en català. I a sobre m’ho diu a mi, que vaig començar a parlar català als 14 anys.

    Salutacions cordials.

  3. Ferran, tens raó: si s’ofereix abans la versió castellana, la gent potser tendirà més a agafar la castellana per allò de la primícia, som així. I si, hi ha petites editorials que aposten pel català (lloades sien!), però el que més veig és ficció i assaigs. On és el tècnic, el còmic, el polític, la traducció de grans obres internacionals? De vegades em sembla que passem d’una gran oferta pels primers lectors i pels nens a no trobar res de l’adolescència en endavant. No es podria fer créixer l’oferta tal i com creix l’edat dels lectors, per exemple?

    Llibreter: segur que també hi ha mandra lingüística, segur. Gent que no ha pogut llegir en català i ja li està bé fer-ho en castellà, perquè l’altra opció suposa un esforç.

    Potser un altre problema que tenim els catalanoparlants és el nostre bilingüisme: nosaltres podem llegir (i llegir) en dues llengües, hi ha molts castellanoparlants que no fan ni faran l’esforç de fer-ho en català. De cara a les estadístiques també es té en compte. De cara al país i a la llengua, així ens va. I no només en l’àmbit de la lectura…

    D’altra banda, Ferran, Llibreter, ben content de veure-us de nou per aquí ;·)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.