Correu groller, resposta educada

La gent té el lleig costum d’amagar-se darrera el suposat anonimat que dóna Internet per dir coses de maneres que no faria personalment, grolleres, insultants i amb un contingut nul, o, simplement, envien un correu a una bústia genèrica dient de tot, pensant-se que ningú els llegirà.

La sorpresa deu venir quan sí que hi ha algú que es llegeix els correus i quan es responen aquests correus, i es responen, a més, d’una manera personal (algú amb nom i cognoms). Què farà aleshores l’escriptor d’aquell correu? Tornar als mateixos modals, no contestar, o bé, en un estrany exercici de seny i autoaprenentatge, parlar ara d’una manera constructiva (i fins i tot disculpar-se)? Ara resulta que algú li ha contestat educadament una grolleria. Què fer aleshores?

Sigui com sigui, qui es pensa que això de la xarxa és un campi-qui-pugui i on tot s’hi val, va molt equivocat: és un mitjà, i darrere hi ha persones, i, per tant, hi apliquen les mateixes regles d’educació.

D’altra banda, fixeu-vos que, curiosament, encara ens passa que ens sorprèn gratament que ens contestin, cosa que hauria de ser normal. Perquè no aprofitar aquesta anormalitat? Lliçó per a empreses i administracions: si obres un canal, l’has de mantenir atès, hi ha d’haver algú que respongui i mogui el que arriba per allà, que el mantingui viu. Això farà guanyar qualitat al canal de comunicació i, de resultes, la imatge de l’empresa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.