JASP 2.0

Fa uns anys una marca de cotxes va popularitzar el terme JASP en una campanya de publicitat: Joven, aunque sobradamente preparado. Tot eren històries de joves triomfadors a la feina, preparadissims, exitosos i que usaven un determinat model de cotxe. És clar que eren els anys 90: ni efecte 2000, ni bombolla puntcom, ni bombolla immobiliària, el mur de Berlín i la URSS havien caigut, encara no hi havia talibans ni integrismes a l’horitzó, i l’economia creixia…

Han passat uns anys i les coses han canviat una mica: les perspectives dels joves després d’estudiar al món laboral, els mateixos estudis, el que es demana i el que s’ofereix a canvi, la societat es més tancada, els serveis pateixen retallades (educació, sanitat), i la política s’ha tornat exageradament deshonesta i interessada; el que es preveu és diferent del que hi havia als 90, en general, tot està més difícil, tot és més complicat (només cal mirar l’índex d’atur de la població jove).

Podríem fer una actualització del jASP, una mena de JASP 2.0, vist el que sembla venir: Jóvenes, aunque sobradamente puteados.

9 thoughts on “JASP 2.0”

  1. Quina putada que la crisi t’agafi amb 55 anys… Quina putada enxampar la crisi just quan has acabat els estudis i somiaves emancipar-te…
    Molts pares amb fills petits han quedat en situació summament compromesa sense feina i sense bones perspectives, però hi ha generacions senceres que han quedat ferides!

  2. Així és Joan: la crisi afecta a tothom: a productors i consumidors, als que paguen els serveis i als que en fan ús, als que entren al món laboral o als que els queda poc per sortir… tothom.

    El que cal preguntar-se és com sortir d’això o si amb les mateixes estructures, conceptes i comportaments en sortirem. Si no fem un canvi en profunditat, tant a nivell personal com social, no en sortirem, només posarem pegats.

  3. Doncs jo penso què és més un problema de canvi personal que comportaria un canvi social, però per aquest canvi necessitem evolucionar i això no és una cosa immediata 🙂

  4. uep,

    C_mm, la evolució passa… pero es mooooolt lenta 🙂 i no se si tenim tant de temps.

    Algunes coses s’haurien de clarificar completament perque tohom les veies com son, i després anar per elles tots a sac, des primer a l’ultim.

    quines coses son aquestes? doncs aqui esta la mare dels ous, perque no tothom te les mateixes i per això es tant dificil tot plegat.

    mica enmica sembla que ens n’anem adonant, el problema es que els que ens maneguen encara no se n’han adonat o no ho volen fer.

    salut

  5. @c_mm: pot ser un canvi personal, però no pretenguis que tothom el faci alhora: n’hi haurà alguns que si que el faran, i potser aquests arrosseguen a la resta, a poc a poc… però no soc gaire optimista amb la societat en conjunt, crec que tendim massa a l’autocomplaença i a la queixa, però que ens costa fer alguna cosa per millorar-ho… i jo el primer, vagi per endavant.

    Com diu @albir, potser no hi ha tant temps per tot el que se’ns ve a sobre, però clarificar coses i dir-les en veu alta no agrada en un sistema polític que busca rèdits fàcils i no es capaç d’establir consens de veritat i a mig (no ja llarg) termini, amb el que tots acabarem perdent.

    Mira que a la llarga no sigui directament un SP 2.0, sense el jóvenes, aunque ;·)

  6. Cuando salió aquella campaña, inmediatamente surgió el contraeslogan. Yo recuerdo verlo en grandes pancartas de conciertos de rock de la época: JAZP, jóvenes y además zin pelas.

    1. Versvs, es muy bueno, no lo sabía :·) Lo bueno del tema es que la gente siempre le sabe encontrar el lado gracioso (con un puntillo de mala baba) a las cosas… Te diría que eso hasta es sano ;·)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.