El zen de les petites coses

Aixecar el cap i mirar el cel, veure els núvols.
Respirar mentre camines, escoltar.
Tancar una tasca a la feina.
Disfrutar de la xerrada a la pausa del cafè.
Riure.
Una mirada.
Parlar amb els fills.
Deixar la cuina neta.
Llegir una estona.

Cadascú pot tenir, deu tenir, mil exemples diferents.

El zen de les petites coses. Un petit munt d’estones de les que cal gaudir cada dia per adonar-nos d’on som: les preocupacions vénen soles, els nostres moments ens els hem de buscar.

2 thoughts on “El zen de les petites coses”

  1. És per aquesta raó que quan un s’organitza la feina és important que les tasques representin petits esforços incrementals, així un manté la satisfacció d’anar fent petites coses, essent conscient que aquestes forment part d’un projecte més ampli, que té un camí. Si un s’obsessiona en el projecte ampli, el futur, sense pensar en les petites tasques de cada dia, no serà feliç; al cap i a la fi, vivim en el present i és aquest que hem de cuidar. 🙂

    1. Totalment d’acord, Pere: cal cuidar el present, i viure’l, fer les coses poquet a poquet, i sent conscients del marc més ampli: així disfrutes del que fas, i veus com s’apropa allò que vols o, senzillament, gaudeixes del dia sencer, del camí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.