Rols

Hem perdut alguna cosa pel camí quan veus que allò que se li dóna per suposat a una dona que sap fer és acollit com un plus en el cas d’un home.

No entenc que a aquestes alçades hi hagi homes (joves) que “ajudin”, o d’altres que pensin el que pensen de les tasques de casa. No anem bé. L’emancipació femenina ha estat, en molts aspectes, una presa de pèl, una adaptació al món laboral sense perdre tasques assignades de sempre, perquè hi ha molts homes que no han fet el camí invers (n’hi ha que no el volen fer, directament), que no s’ha corresponsabilitzat de les tasques d’elles.

El que més em sorprèn és que hi hagi gent jove (homes) que ho doni per vàlid i gent jove (dones) que ho acceptin… però no els eduquem en igualtat? O és a l’escola, només, i després a casa, al carrer, a la televisió els valors imperants son altres? No anem bé per aquest camí, si és així.

Si les dones no han reeixit emancipant-se, adaptant-se a un món de valors masculins… no seria qüestió de plantejar-nos una feminització de la societat, en el sentit d’una adopció per part de tots de valors i responsabilitats que han estat tradicionalment associats a les dones? Potser això ens podria ajudar a valorar més el nostre temps, el nostre entorn, a relativitzar algunes idees i importàncies i a situar d’altres valors més al centre de la balança.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.