La motxilla digital

Passa el temps i acumulem coses i coses. Andròmines, llibres, roba, calçat, alguna eina, un pot… Te n’adones quan has de fer un trasllat, o quan mires una caixa vella. I veus que pots viure sense totes aquelles coses acumulades, que de fet ho has estat fent. Un amic comentava que encara pot portar dins d’una motxilla tot el que li cal per una setmana… i és un exercici que hauríem de fer, de tant en tant: segurament ens faria adonar de moltes coses.

El mateix ens passa al món digital: acumulem comptes, serveis, informació, recordatoris, avisos… i moltes vegades no tenim temps de digerir-ho tot, o el que trobem no és el que ens pensàvem. Ens cal la novetat continua, l’acumulació de nous serveis i el consum de nous continguts, i oblidem ràpidament els vells, que queden allà acumulats, això si, tant lluents com el primer dia.

Si poguéssim mirar l’armari de les andròmines digital, ens trobaríem autèntiques sorpreses de tot el que hem fet, dit, guardat, i acumulat, i ho tindríem tot barrejat, nou i vell, sense ordre ni diferència tant aparent i evident com al món real. Heu repassat mai els correus antics? Els feeds de fa anys? Els teniu? Els tuits vells o els posts a facebook? On estan les fotos digitals de fa 5 anys o els treballs de l’institut? Tot barrejat, vell, nou, potser ja il·legible.

Cal plantejar-se, de tant en tant, una mica de neteja digital, em fa l’efecte. No tant perquè no ho podem emmagatzemar, sinó perquè, si ni recordem que ho tenim, perquè ho volem? Quin valor l’hi donem? Fer una mica de selecció, destriar el que és important del que no ho és ens permetrà, l’endemà, poder accedir al que val la pena, poder carregar-nos a l’esquena la nostra motxilla digital per continuar el camí.

Tothom ho vol fer bé, ara.

De fa un temps els nostres polítics parlen d’ajustar pressupostos i despesa, de tenir en compte manteniments i necessitats reals, de controlar la corrupció, d’obertura, transparència i govern participatiu, entre d’altres. El Papa de Roma també diu que li agradaria una Església dels pobres i sembla que es mostrarà inflexible amb la corrupció i d’altres mals, i fins i tot els xinesos sembla que també declaren les seves bones intencions en quant a tenir en compte el poble i les seves necessitats o fins i tot el medi ambient.

Ens hem de felicitar, doncs, d’aquesta onada de bonhomia i bon sentit entre els nostres governants i dirigents, i esperar que duri, que duri molt.

La llàstima és quan un pensa que perquè no ho han fet abans, que si tot això ho haguessin dit, i fins i tot practicat, en temps anteriors potser, només potser, ara no estaríem tan malament.

I quan veus el que està plovent en el sistema polític, amb escàndols i corrupció esquitxant-ho tot, jocs bruts i visions curtes; veus el que l’Església també té entre mans i el que li ve a sobre com no espavili, i veus també que fins i tot els xinesos de a peu estan farts del seu sistema nominalment comunista… bé, se’t puja una mica la mosca al nas.

Sigui com sigui, que duri aquesta onada. I que nosaltres seguim empenyent, que és el que fa moure les coses.

Nou Papa, nous aires?

Tot just acabo d’escoltar l’audiència papal als mitjans de comunicació, i Francesc I m’ha sorprès: les mencions a la pobresa, l’explicació del perquè del nom escollit (i la no casual anècdota esmentant el bisbe de Sao Paulo), l’ús de l’humor (l’acudit sobre la companyia de Jesús) i la menció directa als periodistes i la seva feina, el símil entre periodistes i Església…

Res no és casual en un discurs com aquest i, segurament, pot donar molt de si en una relectura molt calmada, però així, a rajaploma, ja és indicatiu de les intencions i de l’estil del nou Papa vers l’Església i la manera de comunicar, crec. Nous aires, realment?

Pontifex, primus inter pares

Com ha de ser estudiar el cònclave des del punt de vista de les xarxes o de la sociología?

A banda de les curiositats de la cerimònia o del propi procediment electiu(*), aquesta elecció és un delicat equilibri entre grups d’interessos que finalment conflueixen en un home que els ha de representar tots… teòricament. Que aquesta representativitat després no sempre és fàcil i està subjecta a pressions i que el xoc entre diferents maneres d’entendre el conjunt continua a posteriori ja ho hem vist també.

El que és destacable és el procés en que els diferents grups tenen segurament cadascú el seu candidat, i com aquests candidats (una mena de primus inter pares) seran el representant dels interessos del seu grup a la cadira de Pere, com una personificació del conjunt, una mena d’assumpció dels valors col•lectius o, fins i tot, una mena de sacrifici personal en pos del grup, una sublimació dels interessos d’una col•lectivitat en un individual.

Després cada pontífex pot intentar donar el seu toc personal a partir de la seva personalitat i evolució, però la victòria del procés és grupal, un corrent de pensament que s’imposa, amb més o menys concessions, sobre la resta.

* via Pere Quintana: Es podría manipular l’elecció papal?

Contrasenyes i mandra

Mantenir una paraula de pas per cada servei de la web on ets és una murga, en això estem tots d’acord.

Ni tenim memòria per recordar-ho tot, ni apuntar-ho en un post-it a la cartera és el millor, i com que som ganduls de mena i sembla que tot és segur, anem arreu amb una o dues paraules… després passa que tots tenim cada vegada més coses al núvol, ens en refiem més, i quan et crackejen un servei dels importants ja t’agafa mal de ventre… això, és clar, quan te n’assabentes.

Potser cal no ser tan mandrós i començar a ser una mica seriós amb la seguretat informàtica, o és que tenim la mateixa clau pel cotxe, a la feina, a l’escala i a casa? De fet, quan es parla d’aquests afers es sempre s’esmenten els hackers, la criptografia, tècniques d’enginyeria social, phising i més coses… quan una de les coses que més ajuden és la natural tendència al mínim esforç de l’ésser humà.

Jo començo ja a posar diferents claus a cada lloc. I no, no tinc memòria d’elefant, ni ho apuntaré a un post-it… el més fàcil és usar-ne dos o tres i afegir-hi alguna informació mitjançant una regla… que només coneguis tu.

Més que res, per no fer un bot cada vegada que es crackeja algun lloc gran, pensant quan em tocarà a mi…