Cartografiant un nou món

Els usos que fem de la xarxa diuen molt de nosaltres, però també diuen molt de la pròpia xarxa.

Fa anys el correu, les pàgines web personals i algunes d’universitats, governs i centres de recerca eren les més habituals, les empreses tenien una presència testimonial amb una mica de text, un catàleg de productes i una presentació d’ells mateixos, a grosso modo, i no gaire cosa més. Els fòrums, xats, les llistes de correu i l’IRC eren el centre de la comunicació, i teoritzàvem sobre la conversa global. El comerç electrònic, la pirateria, les regulacions d’ús i d’accés, la ciberguerra i els interessos econòmics estaven lluny, molt lluny del paradís electrònic.

Avui en dia s’ha girat la truita: la xarxa és eminentment comercial i de serveis, el comerç electrònic mou milers de milions d’euros i la infraestructura pròpia de la xarxa ha envaït i canviat les regles del món físic, el que de retruc ha variat la pròpia configuració, ús i interessos de la xarxa. Els proveïdors d’accés no son ara els que es mengen el tros gros del pastís; les xarxes socials centralitzades son les que manen i l’aparent mobilització de la xarxa ho concentra tot en unes quantes mans, en pocs jugadors. Els interessos polítics i econòmics, la pirateria, l’ús i abús de les llibertats mal enteses de la xarxa, l’intent de repetir els controls del món real al món virtual han desdibuixat completament la xarxa original.

La pregunta és: realment l’han desdibuixada? Començo a pensar que no, que allò que ha passat és que el dibuix s’ha fet molt més complex: a un esbós inicial naïf i ben intencionat s’hi han afegit totes les llums i ombres del món real, tapant el que hi havia inicialment, o deixant-lo molt petit. La xarxa ha crescut, s’ha fet gran, i continua creixent.

Seguim cartografiant un nou món, explorant una terra incògnita que de ben segur té moltes sorpreses. I com en moltes exploracions de la nostra espècie, als primers aventurers, als que varen crear els primers assentaments, els han seguit les noves Companyies de les Índies Orientals, els nous magnats del ferrocarril, que intenten imposar la seva llei. En el món físic, el de l’economia de l’escassetat i els recursos finits, pot costar fer-los front, en el món digital, el de l’economia de l’abundància, els paradigmes de funcionament son diferents, i hem de seguir treballant perquè no ens imposin en aquest nou món les maneres de fer del vell.

I, alhora, hem de saber trobar la manera de construir-lo més just, de crear els nostres propis assentaments autoregulats, lliures i responsables. Cal seguir conversant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.