Prisma: els governs (també) espien

Estats Units espia els seus propis ciutadans i d’arreu del món mitjançant el programa PRISMA: furga en les dades que li proporcionen les xarxes socials i fins i tot en les xarxes de les operadores de comunicació, arreu, ho veu tot.

Ara ja no és doncs només un tema del perfilat que ens poden fer a les dades socials i la nostra activitat, de ser el producte i no el client, ara sembla que cada vegada més el somni del gran germà orwellià, el govern vigilant, el tenim aquí. Semblava que els dolents eren les empreses que trafiquen amb les nostres dades (de tot tipus) per aprofitar-se i collar-nos més i ara torna el gran dolent de sempre.

Potser per ser Estats Units ho tenim més present, crida més l’atenció. Potser també té a veure que estan en territori americà les seus i majoria de servidors de les grans xarxes socials d’abast mundial (la Xina a banda, com sempre), estan subjectes a la seva legislació i jurisdicció del govern americà, de ben segur que això ajuda… però també ho fan a la Xina (El gran firewall), a l’Aràbia Saudita, a Iran (no volien una substituta d’Internet?) i a alguns quants països més… Recorda algú ara què i a qui escoltava Echelon?

El que és sorprenent no és que s’espiï, això es fa des de sempre.

El que és sorprenent és que això no surti abans, donat el nivell de privatització i d’externalització d’aquestes tasques: feines d’alt secret i relacionades amb la seguretat nacional van a parar a mans d’empreses que no tenen cap més obligació que la d’un contracte mercantil i un de confidencialitat, però els treballadors de les quals no pertanyen al govern (se suposa que els elements de les forces de seguretat estaran més motivats per raons emocionals i patriòtiques). I per molt que les empreses ho venguin com vulguin, no tots els seus empleats tenen el mateix nivell de compromís, eficiència i responsabilitat.

Ningú sabia què estava passant? Els empleats de les empreses subcontractades no deien res? I els de Google, Facebook, Microsoft o Apple, entre d’altres, tampoc no ho sabien? Ara n’ha sortit un, i algú l’ha escoltat. Potser abans n’hi havia hagut més.

Això ens porta a un altre punt: idealitzem la societat civil enfront els governs, la innocent ciutadania enfront el pèrfid govern que espia. I mentre la seguretat està en mans del govern, aquesta imatge encara es pot mantenir: son els seus assalariats (policies, espies, militars) els que ens espien, els que entren a la nostra privacitat. Però a mesura que les agències d’intel·ligència i de seguretat estenen els seus tentacles a empreses de serveis (les coartin o no mitjançant lleis) i a mida que els programes de vigilància digital o física es subcontracten a empreses privades… la imatge d’ells contra nosaltres comença a desfer-se, a caure a miques.

Ara també som nosaltres espiant-nos a nosaltres. O, espera, això també ha passat sempre, no?

2 thoughts on “Prisma: els governs (també) espien”

  1. M’agrada que esmentis la xarxa Echelon. Quina novetat aporta la nova filtració? Que Google, Facebook, Apple i companyia són col·laboracionistes? Ja ens ho podíem imaginar…
    En tot cas, resulta molt interessant fixar-se en els arguments de qui acusa Snowden: ha traït la lleialtat, patriotisme, compromís, seguretat. Són valors que s’intenten imposar per sobre de la humanitat, llibertat, legalitat, intimitat, etc.

    1. Si, és curiós que no s’hagi esmentat gaire Echelon, potser perquè aquesta xarxa és un sistema d’escolta (espia) resultat de la col·laboració de diferents agències occidentals o aliades, i Prisma és una iniciativa “unipersonal” del govern americà, que escolta també tranquil·lament als seus socis sense dir-los-ho (que sapiguem fins ara).

      La novetat que aporta la filtració, a més, no és que siguin col·laboracionistes algunes empreses, és la facilitat amb què ho han fet: més enllà de donar determinades dades que demana el govern, la facilitat amb què han preparat infrastructures i plataformes és un punt a tenir en compte (twitter, per exemple, s’hi ha negat: la llei no obliga): no és tant el que diuen de que no ofereixen dades personals, és l’actitud. Perquè? Perquè no volen impediments al seu negoci: si col·laboren, segur que el dia de demà tenen menys resistència en segons quins aspectes regulatoris (regulacions d’accés a la xarxa, comerç, privacitat de dades, intercanvi entre empreses)… digueu-me malpensat, però temps al temps.

      I els arguments que esmentes: tenint en compte que és una iniciativa feta des del punt de vista de seguretat nacional, ja és congruent que citin aquests aspectes. Els altres que tu dius son per socialistes (dels teòrics), llibertaris de la xarxa, humanistes, demòcrates purs i somiatruites en general… com nosaltres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.