Programar per vendre o programar per usar

El pressupost i la disponibilitat de fons en un projecte no son, ni de lluny, garantia que tot sortirà bé. És important, és clar. Però és encara més important per aconseguir l’èxit una bona programació de tasques, un bon equip i l’establiment d’uns objectius assolibles.

Un article a Time i la newsletter de Experts Exchange sobre els problemes del lloc Healthcare.gov del govern americà son potser l’últim i un del més representatius dels exemples (des de pressupostos creixents fins a una pobre codificació, passant per una sembla que inexistent coordinació), però no l’únic. Recordeu la plana del Senat i les dades sobre el que va costar?

Fer un cop d’ull a aquestes planes i veure la poca qualitat del codi font, la nul·la preparació de meta-informació de les pròpies pàgines o el llenguatge que s’usa ofereix un trist panorama de la qualitat amb què es treballa o del poc que s’ha pensat en la usabilitat del lloc i la millora per als usuaris.

A tall d’exemple:

  • CSS externs? No, estils interns o al mateix codi (mireu el codi font de healthcare.gov)
  • Alguna orientació SEO? On son les metadades, els contents o les keywords? (de nou, el codi font de healthcare.gov)
  • Quan hi són, tenen alguna cosa a veure amb el contingut? (aneu a data.gov i mireu les keywords del codi font html… què tenen a veure amb el lloc? Des d’un punt de vista tècnic i de la informació, res, des d’un punt de vista polític, posicionament als buscadors)
  • Utilització excessiva de scripting, vinga carregar el navegador.
  • Accessibilitat. Com? Què?
  • Demanar dades innecessàries per tasques on no calen (cal registrar-se per determinades coses, o bé donar informació personal per d’altres?)
  • Formularis ferragosos, controls poc àgils, poca informació i poc control per a l’usuari: seguim imitant, moltes vegades, els originals de paper i circuits i controls de moments anteriors.

Tot plegat dóna una idea no només de la qualitat dels equips de treball o dels seus caps, si no del poc coneixement i la poca exigència dels responsables últims de les planes, de preparar un producte pensant més en qui l’ha de vendre que en qui l’ha d’usar.

No tothom treballa així, però encara hi ha massa gent que, sorprenentment, si ho fa. I encara més sorprenent, encara hi ha gent que els contracta. Potser perquè ells mateixos no son usuaris dels seus productes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.