Emmordassar la llengua, callar el país

Diuen que quan es perd una llengua s’apaga una manera de veure el món, una manera d’entendre’l i d’explicar-lo.

Segurament també quan tanques una manera d’explicar-lo, un altaveu públic d’una llengua, li poses una mordassa, l’empobreixes i la debilites. El tancament d’emissions de RTVV (televisió i ràdio) és un cop per a la gent que hi treballava i és un cop dur a un projecte de país i de cultura que cada vegada sembla tenir menys lloc en l’agenda dels actuals governants del País Valencià.

Logo de Canal9, Televisió Valenciana

Raons econòmiques (que n’hi ha) i pilotes fora, heus ací les explicacions que es donen. Però el fons és que, cultural i lingüísticament parlant, el País Valencià queda orfe d’un mitjà importantíssim en la seva pròpia llengua (a TV3 encara no se l’espera) i, amb tot el que se li pogués retreure, s’elimina una eina de difusió (o presència, segons com ho mirem) de la llengua en l’àmbit audiovisual.

Artur Mas no ha trigat en dir que TV3 no tancarà: tancar un canal d’aquestes característiques (ràdio, televisió, internet i tot el que comporta) en una societat bàsicament audiovisual com la nostra va més enllà de raons econòmiques, és el reflex d’un model de país i de societat, una eina de difusió cultural de primer ordre.

Per això el tancament és el reflex perfecte del model de país, de societat i de cultura que sembla que vol aplicar el govern valencià actual: uniforme, acrític i monolingüe, sotmès. Ara toca que la societat valenciana parli.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.