Homs, Srebrenica

Les imatges de la sortida ahir dels últims civils de Homs just abans d’acabar la treva -civils corrents cap als cotxes de la ONU, entrant a dintre i caminant darrere d’ells mig ajupits per protegir-se, fugint del que estava a punt d’arribar- em van fer recordar, inevitablement, l’encaixada de mans d’ara fa 24 anys entre Ratko Mladic i el comandant del contingent holandès de cascos blaus que protegia Srebrenica: tothom no volent saber el que se sabia que anaven a fer i van acabant fer. El paper galdós de l’ONU, no sabent protegir a la gent, ni per mitjans ni per decisió, em va obrir els ulls al cinisme de la política internacional, a les mesquineses de la comunitat internacional i l’ús de la política i les institucions per aconseguir els fins propis.

I tal com ara farà 20 anys de Srebrenica, seguim en el mateix punt. Civils fugint del que serà una matança (si no ho és ja hores d’ara), l’ONU cobrint el paper i discutint què fa mentre tot un poble és passat a sang i foc per uns i altres.

No aprenem. Ni els nostres representants ni, sembla de vegades, els que tenim possibilitat d’escollir-los.

2 thoughts on “Homs, Srebrenica”

  1. No només no aprenem, si no que encara donem credibilitat als qui fan el paper. Cal fer-se realment la pregunta per a què serveix l’ONU? I si resulta que no serveix per a res… siau.

    1. L’ONU és, moltes vegades, la primera dama de la política mundial: suport humanitari, filantropia, ajuda, cultura, per aquestes coses té organismes més o menys actius.
      Però el consell de seguretat i les intervencions actives es decideixen en les baralles de galls del Consell de Seguretat, i aquí cadascú tira cap a casa.
      I si no hi ha ONU, on aniriem? A grups de pressió regionals? Occident, monarquies petrolieres, Rúsia i la seva esfera d’influència, els tigres asiàtics, el Con Sud? O els xinesos amb alguns africans al darrere i occident i els BRICS? Difícil, difícil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.