Jardins de dades

En l’imaginari col·lectiu, la web és un conjunt de milers i milers de llocs entrellaçats, una mena de biblioteca de coneixement infinita, oberta, creixent i canviant, una àgora pública on parlar, intercanviar idees i establir ponts.

Però això ja fa temps que no és així (potser una petita part continua sent-ho). La web és ara un lloc dominat per grans llocs propietaris, tancats a la resta: el gran volum de coneixement i moviment s’ha traslladat a jardins tancats, a mines de dades privades que extreuen tot el que poden de nosaltres.

Jardins tancats
El somni de colonitzar la noòsfera, de cartografiar nous mons i descobrir nous models ja queda enrera. La ZTA que va poder ser ja no ho és: els moderns hereus espirituals de les antigues companyies d’índies intenten imposar les seves normes i dibuixar una xarxa al seu interès, afectant fins i tot a la neutralitat mateixa de la xarxa, al seu esperit inicial.

Hem passat del “We, the media” al “we, the data”.

Malos tiempos para la lírica, que deia Coppini.

Editors sense distraccions (II)

La notícia de que l’autor de Joc de Trons usa un PC aïllat de la xarxa i escriu sobre Wordstar em fa plantejar-me si no tindrem massa ximpleries al cap amb la interactivitat, la multitasca i totes les coses que ens fan ser productius. De fet, no sé si fins i tot la cerca d’un editor de text “zen” (ei, n’hi ha a pantalla completa, amb fons relaxant i musiqueta suau) és una xorrada majúscula de panxacontent.

Captura de pantalla de wordstar, de www.russbellew.com

És clar que hi ha necessitats molt diferents, però George R.R. Martin ha trobat la solució més adient i òptima a les seves necessitats: escriure sense distraccions. I usar el Wordstar, en un ordinador amb DOS, és molt, molt similar a estar picant a màquina o escrivint a mà en un full en blanc: per més que vulguis, no tens gaires coses més a fer, no pots fer una combinació de tecles i saltar a un navegador i distreure’t quan, de fet, o no tens xarxa o has d’anar amb un lynx o equivalent.

Això és extensible a treballar amb finestres a pantalla complerta, que permeten centrar-se en la tasca que s’està fent. Les pantalles amb moltes finestres obertes de diferents programes queden molt bé per mostrar possibilitats -i fer captures per presentacions-, però no son gaire útils a l’hora de treballar: és el paradigma de la multitasca i la compartició, de perdre més temps entre coses que no pas fent-les.

Outliner, Markdown i fitxers de text

He fet alguns retocs a la definició de l’outliner que vaig fer per Notepad++:

  • Petits canvis d’edició (números, comentaris)
  • Afegides paraules claus en castellà i anglès
  • Adaptació gràfica al tema Twilight

L’adaptació gràfica a un nou tema vé donada perquè combino l’ús de l’outliner amb fitxers de text fets amb Markdown (uso un mode de Markdown per l’editor que també usa el tema Twilight).

Aquests dos modes, junt amb la característica d’enllaços clickables del mateix editor em permet tenir un sistema complet d’informació, enllaçat i fàcil de mantenir:

  • Tasques, programació (què faig, objectius, estat)
  • Documentació de suport a les tasques (Markdown facilita la visualització de la informació)
  • Documentació de suport a projectes, plataformes, etc
  • Enllaços entre documents només marcant l’adreça (http://, file://)
  • Fàcil edició: només s’edita en mode text, no cal preocupar-se d’estils
  • Fàcil explotació (cerques, aniuaments)
  • Fàcil exportació: son fitxers de text

Llibres, ebooks i la teoria de la Informació

Tenim un llibre, ja sigui en paper o electrònic. El llibre, en la seva forma més elemental, el podem veure com un text que ens dóna informació.

Diferents suports de lectura

Ara agafem la teoria de la informació de Shannon, que estudia la comunicació de dades per un canal, el que l’afecta, com millorar-la, etc. Molt simplificadament, ens diu que la comunicació s’estableix entre dos elements (emissor i receptor) a través d’un canal.

I ara mirem-nos el llibre amb els ulls de l’amic Shannon:

  • tenim un emissor del missatge: el text
  • tenim un receptor: el lector
  • tenim un canal: el llibre

Vist així, no podria afectar la forma del canal a la recepció del mateix missatge? O, dit d’una altra manera, si el mateix text arriba (es comprèn i/o recorda) de manera diferent en un llibre de paper que en un llibre electrònic.

  • El llibre electrònic és igual per tots els textos continguts: tenen el mateix format, la mateixa lletra (en general), els mateixos indicadors… en resum, tota la part física és igual per a tots els llibres, i tot i que es poden tenir marcadors o notes, requereix un (petit) esforç anar-les a buscar, veure-les.
  • Els llibres en paper, per contra, son diferents cada un. La portada, la impressió o el mateix gruix per davant i per darrera ens donen indicadors diferents i molt precisos en cada cas, que ens permeten saber, sense un esforç extra, on som, quan ens queda. Les marques fetes o les notes també estan a l’abast, d’una manera molt ràpida.

Així, no podríem veure totes aquestes dades com a meta-informació del propi llibre físic, com redundàncies del canal que asseguren la informació i la fixen en el cervell del receptor? Tenim diferents sentits (vista, tacte), notem l’objecte físic que ens fan inserir-nos més en la lectura (es més física): tenim més senyals, més redundància, del que estem fent, per tant podríem tenir més seguretat de que el missatge del canal arriba millor.

Per contra, el llibre digital no té aquesta redundància, aquestes metadades: tot es basa en el contacte visual, i el canal per tant es més dèbil: faria això que entrés més soroll (distraccions com anar endavant o enrere o saltar a l’índex, que en el llibre de paper podrien ser redundàncies) i que el missatge no arribés tan clar, tan directe?

És diferent, doncs, llegir en paper de llegir en ebook?

Aquest plantejament no deixa de ser un joc, és clar, però el que si que està clar és que el missatge no és només el text, sinó també el mitjà. O com a mínim, el condiciona, amb el permís de McLuhan.

Ah, i val a dir que si, que jo trobo diferent llegir en paper o en electrònic (ebook, tablet o pantalla).

Ebooks, paper… i la lectura profunda

El debat1 entre llibre digital o llibre imprès sempre ha estat complicat: arguments a favor d’un o d’altre sobre quin es més còmode o més personal, o sobre la influència de la indústria editorial en el manteniment del llibre de paper o en elevats preus d’alguns d’electrònics, o la facilitat de transport o de lectura, o l’accés a les tendes on-line o bé a diccionaris, la facilitat d’un o altre per prendre notes o fins i tot sobre el mateix llibre com objecte (pes, olor, textura, pas del temps).

Complicat i interessant, tot s’ha de dir.

Extret de http://www.actualidadeditorial.com/consejos-produccion-libros-digitales-editores/

Aquest debat, que ni té ni tindrà guanyador, es pot veure també com dues maneres d’entendre el llibre mateix:

  • no és només el contingut, sinó també el contenidor, l’objecte-llibre: la facilitat de transport, emmagatzematge, lectura, comoditat i usabilitat de l’un (que augmentaran amb el temps) mai substituiran la bellesa de l’objecte de l’altre, i tot el que hi va lligat (presència física, pas del temps, tintes, tacte del paper, olor…
  • )

Però el llibre (l’objecte i el seu contingut) no son un objecte aïllat. La raó final de l’existència d’un llibre és l’emmagatzematge i la posterior transmissió del coneixement (quin sentit tindria, sinó?), sigui quin sigui aquest. I aquesta transmissió de coneixement implica una interactuació entre el llibre i el lector: la lectura (que posteriorment donarà lloc al coneixement que pugui aprendre el lector)

Dit d’una altra manera, la lectura es fa dintre d’un entorn. I l’entorn sembla que influeix en la capacitat d’adquirir coneixement: si fa un temps es parlava del que podia suposar la web (textos curts, salts continus, concentració dispersa) per a la lectura profunda (textos llargs, concentració continua) potser ens trobarem ara que l’entorn (el mitjà) té molta més influència del que pensem, i que també podria afectar a la lectura en paper vs ebooks:

“There is something to deep reading and deep thinking that is worth making an effort to preserve.” Whether we need paper to do that remains to be seen. For now, though, there’s still plenty of life in those dead trees.
Wired.com: Why the Smart Reading Device of the Future May Be … Paper,

Així que sí, potser si que en el futur no hi haurà cap dispositiu predominant, que escollirem dispositiu (mitjà) en funció del que volguem o necessitem llegir, entre d’altres.

* * *

(1) Sobre el debat entre un o altre, uns interessants enllaços: