Un nou vestit pels llibres digitals

Quan va sorgir la impremta, les opcions tècniques eren limitades, i així va ser durant uns segles: els tamanys podien ser més diferents, però les opcions de caixa, color i gravats no eren gaire amples.

Després (bastant després, posem-hi potser algun centenar d’anys) va venir l’evolució tècnica i hem pogut gaudir d’una explosió de dibuixos, fotos, dissenys, colors i tipografies als llibres, s’ha establert tot un nou llenguatge i noves propostes i formats han aparegut, a l’abast de gairebé tothom.

Amb el pas del temps i l’augment d’algunes possibilitats tecnològiques, als llibres se’ls van afegir alguns complements audiovisuals (via cdrom) o van aparèixer audiollibres en diferents formats… però el model bàsic seguia essent el paper imprès.

El llenguatge visual, els disseny gràfic, la presentació del contingut i la lectura venia donat pel format físic de l’objecte llibre.

Ara (bé, ja fa una mica) neix una nova tecnologia, uns nous mitjans, i el món editorial s’hi adapta. I es troba que disposa d’un contingut que sap adaptar a un objecte físic però l’objecte físic ara ha desaparegut. Sense experiència, adopta els estàndards d’un mitjà que li és aliè: benvingudes pàgines web, flux continu, hipertext, enllaços i menús permanents, descontextualització i elements de distracció.

Experimentem amb continguts tancats, continguts oberts, de pagament, flux continu o navegació per pàgines, lectura en text, pdf o epub, cadascuna amb les seves característiques i possibilitats tècniques. I en això estem.

Caldrà que el món de la impressió trobi el seu propi llenguatge per aquest nou mitjà, de la mateixa manera que antigament el va saber trobar:

  • son les aplicacions per tauleta, amb dissenys que imiten una aplicació impresa el futur? Apps per revistes o diaris?
  • potser formats de llibres electrònics però amb lectors amb més possibilitats (tinta electrònica de color)?
  • tindrem dispositius dedicats, segons l’ús? (tablets per revistes, ebooks per lectura profunda, o un per tot?)
  • quin model econòmic s’acabarà trobant? Pagar per contingut, com alguns diaris? Uns continguts en obert i altres tancats? Subscripcions i contingut per epub? I el tan malament aplicat DRM?
  • Disposarem d’estandards oberts usats per tothom, o s’imposarà algun model propietari degut a la potència d’algun actor?
  • Quin serà el paper dels governs? Sabran legislar? O aniran a cop d’influència, com amb el canon AEDE?
  • I el lector-usuari-consumidor (què serem?)? Com s’hi adaptarà? Estarà disposat a pagar? Si paga en el món digital, l’editor traurà els anuncis (cosa que ara no passa en alguns llocs?)

Tothom té alguna cosa a dir i a fer per evolucionar el model, i hi apareixen nous actors, com els fabricants d’aparells (inexistents en el món del paper), que també poden influir segons l’aparell i els serveis afegits. Una nova evolució de la galàxia gutenberg.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.