Guerres climàtiques

Primer, aquesta crisi ens està caient al damunt molt més de pressa del que es reconeix públicament.[…]

Segon, tot això sobre canviar les bombetes i conduir menys, si bé és útil per conscienciar la gent i dóna una certa sensació de control sobre el destí, pràcticament és irrellevant o no influeix en el resultats d’aquesta crisi. Hem de descarbonitzar completament les nostres economies.[…]

Tercer, és il·lusori pensar que realment podrem complir aquests terminis.[…]

I, quart, per cada grau que puja la temperatura de mitjana global, també ho fan els moviments massius de població, el nombre d’estats desestructurats o en procés de desestructuració i molt probablement els casos de guerres internes i internacionals.

Gwynne Dyer
Guerres climàtiques, 2013 (Ed. Librooks)

Espanta llegir el que se’ns ve a sobre i el planeta que estem deixant, i més en un llibre que no és de ficció, sinó que projecta possibles escenaris ja calculats i algunes conseqüències polítiques. I desespera una mica pensar en que qui ha de prendre solucions de gran abast (econòmic, social, geogràfic i temporal) potser no té els coneixements, la valentia o la honradesa per fer-ho (o tots tres).

Sempre ens quedarà l’esperança que alguns es moguin i els altres, ni que sigui per pura imitació, el segueixin.

3 thoughts on “Guerres climàtiques”

  1. Pel darrer comentari sembla que l’autor estableixi directament l’augment de la temperatura com a causa de l’augment dels fluxes migratoris, estats fallits i guerres internacionals…

    1. No, no és una relació directa amb les circumstàncies actuals (que també n’hi pot haver quan estats poc preparats han de fer front a moviments massius de població deguts a sequeres, per exemple), sinó com pot afectar el canvi de clima (i per tant, l’efecte sobre collites, cabal i regularitat dels rius, pujada d’oceans en deltes o ciutats costaneres) en les polítiques dels estats i com poden reaccionar aquests tant a intents d’altres estats (imagina Turquia i Irak per Tigris i Eufrates, Xina, Índia i Pakistan a l’Himàlaia) com per moviments i protestes interns per falta d’aigua o aliments (què passa si augmenta el clima i els grans productors de cereals del món no donen abast i puja el preu del blat?).

      El llibre és molt interessant, si pots fes-li un cop d’ull.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.