Fer camí

A uns dies vista de signar el decret per autoritzar la consulta el 9N, el govern espanyol segueix encallat en la legalitat vigent, que segon la seva interpretació no permet la consulta i nosaltres seguim amb la voluntat de poder votar, de tenir veu.

Que es continuï venent la legalitat com una cotilla per no permetre segons quines expressions democràtiques, mentre es segueixi fent servir d’excusa o s’interpreti segons convingui, o la sacrosanta constitució no siguin uns fonaments comuns sinó un mur d’on no podem sortir, no anirem enlloc, no ens entendrem.

I sembla que aquesta manera d’entendre-la està profundament arrelada en la manera de fer de molts polítics espanyols, siguin del partit que siguin, cosa que diu molt de la cultura política on vivim.

Només cal veure, escoltar, els discursos de Cameron i Rajoy arrel del resultat de la consulta el proppassat 18 de setembre:

Cameron parla de nacions, de diàleg, de futurs reptes i d’escoltar (i ja veurem com Cameron dóna compliment al que ha promès).

Rajoy parla de legalitat, es felicita del seny i esmenta els mals que s’han estalviat, fent un missatge suposadament als escocesos però clarament en clau catalana. I d’aquí no sortim.

El que no entenen, tenallats ells per la seva visió reduccionista, és que aquest poble no només vol votar la forma d’un estat, el que no entenen és que volem fer un nou estat, refer les bases, ja caduques, en que es sustenta la nostra societat: volem una nova manera de fer, més justa, més social i transparent, volem poder decidir i formar part activa del sistema, volem gestionar el nostre futur com a societat i com a cultura, defensar allò que ens fa singulars al món i no tancar-nos a ell (a algú se li passa pel cap?). La independència no és més que un mitjà, un camí, perquè per on anàvem fins ara ens hem topat amb una paret i hem de seguir fent via.

I tot això comença per poder votar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.