Un blog més clar i més simple

Aprofito la parada de vacances i faig alguns canvis:

  • Estreno un disseny més clar, més mínim, en línia amb el de la web personal.
  • Unes pàgines que, ara sí, s’adapten al mòbil.
  • Trec els botons de compartició a les xarxes socials. No calen per dos motius:
    1. Si voleu compartir, un ctrl+c/ctrl+v no costa res de fer amb un sobretaula o un portàtil, i si esteu en un dispositiu mòbil la compartició és nativa. Menys codi, més lleuger.
    2. Menys invasiu amb la vostra (i la meva) privacitat: menys cookies de tercers.

Captura de pantalla del blog

Són petits grans canvis, no només estètics, per seguir, en el fons, en la línia ja començada: ganes d’aprendre i conversar, i un lloc i una veu propis a internet.

Seguim.

Renovant el blog

Després d’una mica més de vuit anys escrivint aqui (i més de nou des d’un antic) és moment de renovar el blog.

El nou disseny és més lleuger i més centrat en cada un dels textos, en el contingut, perquè aquesta és la idea original d’un blog: la conversa i l’intercanvi d’opinions, la publicació de les idees. En un mitjà en que la informació i les distraccions demanen la nostra atenció arreu, cal treure tot el profit de la interfície minimitzant-la, posant-la a fer just allò que toca i quan toca, d’ací la netedat del nou disseny.

QuasiUnBloc_Disseny2013_captura

El paisatge a Internet ha canviat molt en vuit anys: el que semblava inicialment que havia de ser una revolució (els blogs i la conversa global) ha quedat fagocitat per la potència dels grans conglomerats mediàtics i de les (ara no tan noves) xarxes socials. La popularització dels continguts fàcils, la mediatització del diàleg digital, el constant bombardeig d’informació i la velocitat d’exposició a les notícies i novetats han canviat totalment el panorama comunicatiu i la nostra manera d’entendre, accedir i, sobretot, processar la informació. El pas de client a producte ens debilita molt més del que ens pensem, ens exposa molt més del que creiem.

Per això segueix sent important tenir lloc i veu propis a internet, ser l’amo de l’espai propi i dels continguts, decidir què hi ha, què s’hi diu i com s’hi veu, i obrir-lo sense més; convidar a tothom que vulgui que s’hi passi.

Vuit anys de reflexions, pensaments, evolució d’idees, de conèixer gent, fer amics, aprendre, discutir i intentar millorar. I continuem.

My own private 2010 tag cloud

El núvol de paraules extret dels posts del 2010: un resum del que s’ha dit per aquí aquest any, i hi ha paraules que m’han sorprès.

created at TagCrowd.com

Blog i twitter, canals separats

Fa uns dies vaig començar un experiment ajuntant els canals del twitter i blog, per intentar agrupar en un mateix punt dues maneres de conversar.

Avui, per contra, torno a deixar cada canal per separat, com estava abans. No només són maneres de conversar diferents (l’una ràpida, al moment, expressió instantània d’idees o moments, l’altra més reflexionada, pausada i treballada, amb més possibilitats d’expressió i explicació), en el meu cas, a més, també s’adreçen a audiències i sentits diferents: el blog es més públic, més accessible i més autoexplicable, twitter (qualsevol sistema de microblogging, potser) l’oriento més a converses amb els amics, i, per tant (per tot el que això pot comportar), entenc que és més privat.

Així­, el blog segueix com estava, i twitter queda tancat.

Fi de l’experiment, doncs.

Blog i twitter, una mica més agrupat

Amb aquest bloc intento participar a la conversa global, exposar idees, discutir-les, aprendre.

De fa un temps, però, també empro twitter per converses son més ràpides, un intercanvi d’idees, o només per petits apunts (en el meu cas, el “What are you doing?” de twitter seria més un “what are you thinking?” o un “What do you say now?”).

Son dos expressions de la mateixa conversa.

He posat a la portada del weblog, doncs, una petita finestra on surten els meus últims posts a twitter, per tal d’agrupar-ho tot plegat una mica, i a la barra de la dreta hi ha un nou canal rss amb els posts tant del blog com del twitter.

Ho he posat en fase experimental, ja veurem si m’agrada o no, si penso que les dues converses quadren bé…